El 18 de setembre es va mesurar la mínima extensió de gel marí a l’Àrtic després de la fusió dels mesos d’estiu. Enguany aquesta extensió ha estat de 4,67 milions de quilòmetres quadrats.
L’extensió mínima es va assolir aquest any quatre dies després de la data mínima mitjana del període 1981-2010, que correspon al 14 de setembre. Malgrat això, el Centre Nacional de Dades de Gel i Neu (NSIDC), qui gestiona aquest tipus de mesures en suport de la NASA, recorda que les dades definitives es coneixeran a principis d’octubre, un cop es pugui descartar del tot un altre període de fusió del gel a finals de temporada.
Un registre similar al dels darrers anys, molt per sota la mitjana
L’extensió de gel mesurada, 4,67 milions de quilòmetres quadrats, gairebé coincident amb la dels anys 2017 i 2018 i lleugerament inferior a la del 2021 (4,72 milions).
El valor anotat aquest 2022 és el desè registre més baix a finals d’estiu, des que van iniciar les mesures per satèl·lit ara fa uns 44 anys.
La dada preocupant és que, un any més, es troba molt per sota la mitjana, concretament 1,55 milions de quilòmetres quadrats inferior a l’extensió del període de referència (mitjana del període 1981-2010).
Una altra dada que explica la magnitud del canvi climàtic és que en 44 anys de mesures satel·litàries, les 16 mesures més baixes s’han revistat els darrers 16 anys, totes, per tant, en el segle XXI.
Per sota la mitjana, però lluny del mínim absolut de l’any 2012
Malgrat que, com no podia ser d’altra manera, en el context actual de canvi climàtic el valor mesurat es troba molt per sota la mitjana, dista força del mínim absolut mesurat l’any 2012, de tan sols 3,39 milions de quilòmetres quadrats d’extensió marina de gel.
Es calcula que la pèrdua de gel marí és d’uns 78.500 quilòmetres quadrats cada any, l’equivalent a perdre la mida un país com Àustria.
La disminució és d’un 12,6 % per dècada en relació amb la mitjana del període 1981-2010.
L’extensió mínima, a finals d’estiu
L’entrada de la tardor boreal sol coincidir aproximadament amb el moment en què la superfície de gel marí de l’oceà Àrtic deixa de disminuir i comença a guanyar extensió. És en aquest moment quan s’anota la mínima extensió de gel marí de la temporada.
El perquè d’aquest canvi de tendència rau en la disminució de l’altura solar. L’equinocci de tardor determina el moment en el qual el sol deixa de veure’s durant sis mesos al pol nord. El sol encara es deixa veure a l’Àrtic en aquesta època, per bé que cada vegada es veu més baix respecte a l’horitzó.
Serà entre el 26 de novembre i el 15 de gener quan el sol romandrà per sota de l’horitzó al cercle polar àrtic, ubicat a 66,5º de latitud nord.
Finalment, convé diferenciar entre àrea de gel matí, aquella regió coberta per gel, de l’extensió de gel marí, aquella en la qual hi ha una cobertura com a mínim d’un 15 % de gel marí. El NSIDC generalment informa sobre l’extensió, per tant, dona valors més elevats que els de l’àrea.
