canvi climàtic antàrtida
L'Antàrtida. Font: W. Bulach (Viquipèdia)

Som al tram final del febrer, a la recta final de l’hivern a l’hemisferi nord, i, per tant, aviat s’acabarà l’estiu a l’hemisferi austral. Per bé que encara falten unes quantes setmanes perquè el gel marí de l’Antàrtida assoleixi l’extensió mínima de la temporada, enguany la superfície és especialment baixa.

L’extensió del gel marí antàrtic durant el mes de gener va ser la segona més petita des que se’n prenen mesures mitjançant satèl·lit, ara fa 44 anys. La superfície va ser de 3,86 milions de quilòmetres quadrats, 1,14 milions de quilòmetres quadrats per sota de la mitjana. Només el gener del 2017 va registrar una extensió de gel marí menor.

Extensió de gel marí a l’Antàrtida durant el gener del 2022

L’Antàrtida ha continuat perdent superfície de gel marí al llarg del febrer i, actualment, l’extensió glaçada ronda els dos milions de quilòmetres quadrats. Els experts pronostiquen que enguany es podria batre el rècord del 2017, fins ara l’any amb menys extensió de gel marí a finals d’hivern.

Extensió de gel marí a l’Antàrtida respecte a la mitjana. Font: Centre Nacional de Dades de Neu i Gel

Menys gel marí del normal a l’Àrtic, però més que els darrers anys

A l’Àrtic, en canvi, l’hivern hi està deixant més gel marí que els darrers anys, tot i que amb una superfície clarament inferior a la mitjana del període 1981-2010. Al gener va tenir una mitjana de 13,9 milions de quilòmetres quadrats de gel marí, 0,54 milions de quilòmetres quadrats menys respecte la mitjana.

Malgrat això, va ser la major extensió des de l’any 2009.

L’extensió de neu a l’hemisferi nord, lleugerament superior a la mitjana

Tal com va comunicar ara fa uns dies l’agència nord-americana NOAA, segons l’anàlisi del Laboratori Global de Neu de Rutgers, l’extensió de la capa de neu a l’hemisferi nord es va situar al gener lleugerament per sobre de la mitjana del període de referència 1981-2010. Es tracta de l’extensió de neu més gran des del gener del 2017. L’Amèrica del Nord va tenir una extensió pròxima a la mitjana, mentre que a Euràsia va ser lleugerament superior a la mitjana.