Una setmana després del pas de la tràgica DANA pel País València, encara hi ha gent que es pregunta què va passar i si hi ha alguna cosa que puguem fer per evitar que es repeteixi. A banda, també s’acumulen les fake news i les desinformacions, entre altres qüestions, sobre les propostes que aconsellen fer més canalitzacions als rius i extreure la vegetació de les lleres per prevenir les riuades. Alguns experts han alçat la veu i asseguren que aquesta afirmació és falsa.
Segons ha explicat a betevé Pau Fortuño, tècnic del CREAF, “quan es parla de netejar les lleres dels rius es fa referència a extreure’n la vegetació i això és un error hidrològic i ecològic greu“. I afegeix que la vegetació que envolta els rius fa de fre quan hi ha riuades, “és part de la seva funció natural i és aquest sistema natural el que ens protegeix”. De fet, Ortuño afirma que les canalitzacions dels rius i les (mal anomenades) neteges de les lleres augmenten la velocitat de l’aigua i, per tant, la seva força destructiva”.
Podem evitar les riuades?
Segons l’expert, no podem parlar de risc zero pel que fa a les riuades, però sí que hi ha opcions per disminuir les conseqüències de les crescudes. “Cal que les lleres no estiguin ocupades per cases, naus industrials, carreteres, vies de tren ni murs de contenció i que tinguin marges prou amples per créixer i decréixer sense posar en perill la població“.
Un altre punt a tenir en compte a les lleres dels rius és la vegetació autòctona. “El clàssic bosc de ribera ens ajudarà a controlar la velocitat del riu de manera estable al llarg dels anys, tot el contrari del que produeix l’acumulació de la canya, que és una espècie exòtica i invasora”. Per tant, Ortuño destaca que deixar les lleres pelades no és una bona opció perquè el que afavoreix és que la canya creixi més. “El que cal a la Mediterrània és plantar espècies com el pollancre, el tamariu, el vern, el freixe de fulla petita i fulla gran, l’avellaner i el saüc, que són pròpies de zones humides”, continua el tècnic.
El cas de l’horta valenciana
La DANA ha aconseguit fer tant de mal al País Valencià perquè a les rieres estretes, edificades al voltant i amb vies de comunicació transversals, s’hi ha sumat que no tenien vegetació per frenar la força desmesurada de l’aigua, segons diu Ortuño. El tècnic del CREAF, que ha centrat la seva tesi en l’estudi dels rius mediterranis, argumenta que, malgrat que a les xarxes socials s’ha explicat que la canalització del Túria l’any 69 ha salvat València d’una tragèdia encara pitjor, la realitat és que “la canalització d’aquest riu ha ajudat que a la capital no s’hagin donat problemes greus, però sí que ha desviat el problema cap al sud de la ciutat”.
