L’esperma de cnidaris -meduses- i de ctenòfors -uns animals d’aspecte semblant al de les meduses- és un component present a l’aigua marina en quantitats rellevants. És una de les troballes d’un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) -un centre mixt del CSIC i l’Universitat Pompeu Fabra (UPF)- i de l’Institut de Ciències del Mar (ICM).
L’esperma, font d’aliment
La recerca s’emmarca dins del projecte europeu BioMarks, que té la finalitat d’estudiar els organismes unicel·lulars eucariotes, és a dir, aquells que tenen el nucli diferenciat. Durant el treball de camp es van recollir mostres de columnes d’aigua i sediments, d’ambients amb oxigen i sense, en sis punts de mostreig repartits per la costa europea, on constava també Blanes. Les mostres es van filtrar, i es va extreure i seqüenciar el material genètic dels microorganismes presents.
En l’aigua filtrada van observar la presència de material genètic procedent de l’esperma d’alguns animals de fecundació externa, sobretot de cnidaris i ctenòfors. La proporció de material genètic de l’esperma era especialment abundant -d’un 33 %- en les mostres amb absència d’oxigen.
Atesa aquesta abundància, els científics apunten que l’esperma podria tenir un paper important com a font d’aliment de microorganismes i zooplàncton i que tindria, en conseqüència, un impacte notable a les xarxes tròfiques marines, és a dir, en el cicle del carboni.
Vuit milions i mig d’animals sense identificar
En el material genètic obtingut a les mostres analitzades es va corroborar, en bona mesura, que corresponia a animals que encara no han estat identificats. Aquesta dada verifica el que ja han descrit molts estudis científics: que tot i haver-hi més de 1,5 milions d’espècies animals descrites, es calcula que encara n’hi ha, com a mínim, 8,5 milions sense identificar. Actualment encara es desconeix la major part de la diversitat animal, bàsicament d’animals microscòpics.
L’estudi també ha permès identificar un nou grup d’animals, un nou grup d’urocordats, que normalment viuen fixats al fons marí i que s’acostumen a confondre amb les anemones.
Tots els resultats d’aquest estudi es poden consultar en un article publicat a la revista ‘Scientific Reports’.
