El sol i la calor provoquen una evapotranspiració evident
Després de dies de sequera, aquest diumenge ha plogut a molts indrets de la regió metropolitana. Poca pluja en general. Ara bé, l’estiu ja s’ensuma i la temperatura alta juntament amb un sol molt alt a l’horitzó provoquen que tot el paisatge s’assequi en poques hores. Tenint en compte que la precipitació ha estat molt minsa, es pot entendre que el terreny no acabarà d’aprofitar aquesta aigua caiguda.
Pluja de poca entitat i capriciosa
Tot i que s’ha trencat la ratxa seca que portàvem a Barcelona, les quantitats recollides aquest matí de diumenge han estat discretes. Han estat ruixats que han vingut des del Vallès, que en arribar a Barcelona han anat perdent activitat. Només a prop de Collserola els registres han provocat bassals al terra, però quant més a prop del Besòs menys precipitació s’hi ha recollit. El suficient per mullar els carrers i provocar alguna corredissa si teníem la roba al ras. On més hi ha plogut és a Vallcarca, amb 5 mm de pluja justos. En canvi, ni un litre per metre quadrat a betevé, o mig litre a Sant Andreu o Roquetes.
Estiu: evapotranspiració màxima
En hidrologia i en la gestió de l’aigua hi ha un concepte cabdal conegut com a evapotranspiració. És la quantitat d’aigua que s’evapora directament des de l’ambient i el que marxa per la transpiració vegetal. Sempre hi ha aquesta evapotranspiració, però factors com la humitat, la temperatura i el vent condicionen la quantitat d’aigua que es perd per evapotranspiració. Es pot resumir que a més calor, menys humitat i més vent, l’aigua que es perd del terreny i de les plantes és major.
L’estiu és el moment màxim d’evapotranspiració. I més en l’estiu mediterrani: estem en l’època menys plujosa de l’any i en què la temperatura s’enfila més. És quan més pateixen les plantes, ja que entren en estrès hídric. Si la quantitat de precipitació que cau no arriba a la que s’evapotranspira, el terreny queda sec de seguida i els boscos es rosteixen ràpid.
Si mirem un climograma sortim de dubtes ràpid. Així, els mesos en què la corba de temperatura queda per sobre de la precipitació mitjana, és un moment de dèficit hídric. Es tradueix en el terreny sec.
Els bassals de Vallcarca, en dos dies seran història
Per posar dades concretes, durant l’estiu s’evapotranspiren fins a 5 mm d’aigua per dia. D’aquesta manera, la pluja que ha caigut avui a Barcelona en poques hores haurà passat a vapor d’aigua. I on més hi ha plogut, els bassals duraran pocs dies. Fent una altra comparativa, els mesos d’estiu s’evapotranspira l’equivalent de 5 mm d’altura en un metre quadrat. Imaginem un dipòsit d’un metre quadrat amb una fondària de 10 cm. En 20 dies no quedarà ni rastre de l’aigua del recipient. Això és ben palès a les piscines, que s’han d’anar reomplint per la quantitat d’aigua que s’evapora.
Imaginem ara un fort ruixat que deixi 40 mm d’aigua i que el terreny s’entolli. Si no torna a ploure, el sol és dominant i la temperatura passa dels 30 graus, en poc més de vuit dies la natura haurà evaporat el que en el seu moment va descarregar. És important i beneficiós que durant l’estiu vagin caient ruixats intermitents i que remullin el terreny. D’aquesta forma s’apaivaga el dèficit i els boscos no pateixen tant.
Durant l’hivern, l’evapotranspiració és mínima. Fins i tot per sota d’un mm per dia. És per això que malgrat no hi plogui, la mateixa humitat nocturna, la rosada i la manca de sol manté la humitat fixada al terreny. Si ens plou molt, és quan l’aigua pot córrer i lliscar per qualsevol xaragall o riera.
Tendència eixuta
En pocs dies entrarem oficialment a l’estiu astronòmic i les previsions no ens indiquen pluja general. Tampoc gaire dies de precipitació que suposin un fre a una forta evapotranspiració. El model centreuropeu per a les properes dues setmanes, tot just fins al solstici, segueix indicant règim de tronades pirinenques i a l’interior de Catalunya. Pluja en general al voltant de la mitjana a la costa, que vol dir poca precipitació. De complir-se aquest panorama, ens podem plantar en una revetlla de Sant Joan amb boscos al límit de la seva capacitat d’aigua, amb una sequera acumulada greu i amb alt risc d’incendi
