Les pluges del setembre estan deixant aiguats importants en diversos trams de la costa i el prelitoral. La pluja no ha caigut d’igual manera a la resta de Catalunya i a les capçaleres no ha estat suficient per evitar que els embassaments continuïn baixant les reserves gairebé cada dia.
Per sota del 29 % a les conques internes de Catalunya
I és que de moment, setembre, continua arrossegant la pèrdua clàssica de l’estiu. D’ençà que va començar el mes s’han perdut ja més d’11 hm³ d’aigua al conjunt de les conques internes. Les pèrdues diàries han estat la tònica del mes i només un petit període a principis de setembre fa fer pensar en una “aturada del cop” o, fins i tot, en un canvi de tendència.
Res més lluny de la realitat, els embassaments se situen ara a poc més del 28 % de la seva capacitat total, per un total de 199,91 hm³ d’aigua emmagatzemada, unes dades gairebé calcades a les que hi havia entre el 25 i 26 de maig.
Tot i que les dades continuen baixant, el cert és que encara hi ha gairebé 100 hm³ d’aigua que en el moment més crític de la sequera, a principis del mes de març, quan les conques internes estaven al 14 % de la seva capacitat total.
El Ter-Llobregat, encara es manté per sobre del 30 %
Les reserves del Ter-Llobregat no tenen una situació gaire més optimista, però sí que és cert que encara es mantenen per sobre del 30 % (molt poc) i una mica més allunyat, per tant, del 25 % que faria tornar a l’excepcionalitat a totes les poblacions que en depenen dels embassaments d’aquest sistema, entre les quals Barcelona, on actualment estem en situació d’alerta per sequera.
També el sistema Ter-Llobregat torna als números de finals de maig, ara mateix amb un acumulat total de 186 hm³.
Dels embassaments que gaudeixen d’uns números més acceptables en destaca la Baells, que supera per poc la marca del 40 %.
Sequera sense respir en algunes conques
Tot i que la sequera ha donat un petit respir en algunes conques (entre les quals les que agrupen més població i que en depenen dels embassaments del Ter-Llobregat) el cert és que no ha marxat mai.
Tant és així que hi ha algunes unitats on la situació és crònica i en cap cas ha millorat. En aquest cas en destaquen les que en depenen dels petits embassaments de Siurana i Riudecanyes, gairebé buits del tot des de fa anys.
Tant és així que el darrer cop que Siurana i Riudecanyes van marcar el 50 % de la seva capacitat total es de l’estiu del 2021, fa ja més de tres anys. Sequera extrema, excepcional i crònica en algunes zones també de l’Empordà, on la Boadella ja marca menys del 18 % de la seva capacitat total.
Sense episodis de pluja a mitjà termini
I així arribem a finals de setembre, encetant un període que, climàticament, és propici perquè es pugui revertir aquesta situació.
Malauradament als mapes de curt i mitjà termini no apareixen pluges ni generals ni abundants. De fet, fins a finals de mes només s’entreveu pluja en algunes comarques del vessant nord pirinenc i de la costa central, però sempre lluny de les capçaleres dels rius.
Fent un cop d’ull als models estacionals, que simplement serveixen per intentar establir alguna tendència, s’entreveu un període bimensual (octubre i novembre) en què la pluja simplement se situaria al voltant de la mitjana. De confirmar-se, la sequera continuarà amb nosaltres “sine die”. La tardor tot just ha començat. Veurem què haurà donat de si a principis de desembre.
