Tal com era de preveure, els embassaments de les conques internes han anat perdent reserves al llarg dels mesos d’estiu, un fet habitual gairebé cada any. La major evaporació, sumada a un consum més elevat d’aigua i a la irregularitat pluviomètrica fa que sigui molt difícil guanyar reserves d’aigua durant els mesos més càlids de l’any.
Actualment, a les acaballes del mes d’agost, el conjunt d’embassaments de les conques internes se situen lleugerament per sota del 31 % de capacitat, gairebé sis punts per sota del percentatge que tenien el dia que va entrar l’estiu astronòmic, el 20 de juny.
Reserves baixes, però clarament superiors a les d’ara fa un any
Aquest dilluns, 26 d’agost, al migdia el conjunt d’embassaments de les conques internes de Catalunya acumulaven 214,5 hm³ i es trobaven al 30,9 % de la seva capacitat. El primer dia de l’estiu astronòmic, el 20 de juny, acumulaven 254,75 hm³ i se situaven al 36,7% de capacitat. En aquests dos mesos i una setmana el conjunt d’embassaments han perdut gairebé sis punts, un volum de 40,2 hm³. Aquest volum equivaldria aproximadament a la meitat de tota l’aigua que pot encabir el pantà de la Llosa del Cavall.
Convé recordar que les precipitacions del mes de juny van fer enfilar les reserves fins a un màxim del 37,1 % l’endemà de Sant Joan. De llavors ençà els pantans han anat perdent volum de forma continuada tot i que, per sort, de forma lleugera.
Les reserves han minvat, però la situació actual és millor que la que teníem ara fa exactament un any, moment en el qual les reserves del conjunt d’embassaments de les conques internes se situaven al 23,57 % de capacitat, amb un volum total embassat de 163,68 hm³.
Tot i això, la situació és delicada i no pas gaire allunyada de la de l’any passat. Ens convé, i molt, que la tardor sigui plujosa i que les reserves inverteixin la dinàmica de pèrdues iniciada a finals de juny.
Pantans buits al sud de Catalunya
D’entre els embassaments de les conques internes cal destacar-ne dos: Siurana i Riudecanyes, que es troben pràcticament buits. Siurana (el Priorat) acumula només 0,136 hm³ d’aigua i se situa a l’1,1 % de capacitat. Riudecanyes (el Baix Camp) acumula només 0,09 hm³ i es troba a l’1,7 %.
La sequera acumulada és extremament greu a l’extrem sud del país, també a la conca de la Sènia (fora de les conques internes). El pantà d’Ulldecona, que s’alimenta del riu la Sènia, es troba també pràcticament buit actualment.
Opcions de pluja a mitjà i llarg termini
Tot i que veure ploure de forma general i abundant a Catalunya a finals d’estiu no és senzill, el cert és que els models meteorològics són relativament optimistes de cara a les primeres dues setmanes del mes de setembre.
La presència d’aire fred en altura podria afavorir la proliferació de ruixats i tronades que podrien descarregar al nord del país, però també de forma irregular a la resta del territori.
L’escenari d’inestabilitat podria iniciar-se a les acaballes del cap de setmana vinent tot i que, a hores d’ara, la incertesa d’aquest pronòstic encara és elevada.
