Continuen minvant els recursos hídrics emmagatzemats a Catalunya quan estem a l’estiu, un dels períodes menys propicis per recuperar terreny a la sequera. Els embassaments que abasteixen Barcelona i bona part de Catalunya voregen ja només el 50 % del volum total i l’alerta per sequera queda cada cop més a prop.
40 punts menys que fa un any
A dia 2 de juliol els embassaments de les conques internes de Catalunya (CIC) tenen emmagatzemat un total de 358 hectòmetres cúbics d’aigua dels 694 que en pot arribar a tenir. Això suposa poc més d’un 50 % del total. En només un any hem passat de tenir els embassaments gairebé plens (88 %) a tenir-los mig buits (o mig plens). Un descens de 37 punts percentuals que pugen fins a 39 si tenim en compte estrictament els embassaments del sistema Ter-Llobregat, que dona aigua a Barcelona.
Dels embassaments que més se n’han ressentit d’aquesta sequera pluviomètrica extrema trobem el de la Baells, al riu Llobregat, que en només un any ha passat de tenir 104 hm3 d’aigua emmagatzemada a només la meitat, 52. Del 95 al 48 % en un descens de també gairebé 50 punts percentuals.
Els altres “grans” com Susqueda i Sau tampoc no queden gaire lluny i han perdut en un any 40 i 30 punts, respectivament.
L’antecedent més proper, a principis de l’any 2018
Es tracta de la situació més complicada dels embassaments en més de quatre anys. Cal remuntar-se a principis del 2018 per trobar unes dades pitjors. Aleshores, la pluja (que va acabar tancant un 2018 de rècord) i les dessalinitzadores van impedir, per poc, entrar en situació d’alerta.
Els registres d’enguany queden encara molt lluny de la grandíssima sequera del 2008, quan els embassaments vivien una situació dramàtica amb poc més del 20 % del volum total emmagatzemat. Un any en què l’aigua potable va arribar fins i tot en vaixell.
L’alerta per sequera queda més a prop
Fa més de quatre mesos que som en prealerta per sequera. A finals de febrer vam entrar oficialment en aquesta fase que permetia produir més aigua potable de les dessaladores i algunes limitacions en determinats usos.
La poca pluja caiguda a la primavera no ha servit més per que mantenir el nivell durant algunes setmanes, però la reculada en les reserves hídriques és tota una evidència i a dia d’avui només hi ha 316 hm3 d’aigua emmagatzemats al sistema Ter-Llobregat i queden ja a mig camí entre la situació de prealerta i la situació d’alerta per sequera, que implicaria més limitacions. Tot i això, el consum de boca està garantit, com a mínim, fins a la tardor.
No “plou” des de fa dos anys
La pluja ens esquiva des de l’abril del 2020. Dels 27 mesos transcorreguts des d’aleshores, només en tres ha plogut el que hauria o una mica més, mentre que als 24 mesos restants la pluja ha quedat clarament per sota. A Barcelona fa dos anys que plou el que acostuma a ploure a indrets com Múrcia o Alacant.
Barcelona viu la sequera pluviomètrica més important en gairebé dos segles i no sembla que la situació s’hagi de reverir de manera imminent, en uns mesos (juliol i agost) que ens són tradicionalment molt poc propicis per a les pluges.
Caldrà posar les esperances a la tardor, el moment de l’any en què tradicionalment plou més: de setembre a novembre. Els models estacionals són realment desencoratjadors en aquest sentit i apunten una tardor que podria tornar a ser excepcionalment eixuta i que podria abocar-nos a una situació molt més compromesa.
Per sort, encara falta molt i encara no hi ha res escrit.
