La meteorologia, com ja sabeu, és una ciència incerta i es basa en models probabilístics que moltes vegades són “miops” per captar els fenòmens a escala local.
Configuració sinòptica: res excepcional
La situació d’entre dijous a la nit i divendres ens va sorprendre a tots, i ara toca intentar donar les explicacions científiques pertinents, amb la veu i l’experiència de diferents experts i meteoròlegs.
Els mapes isobàrics a gran escala ens donaven una situació indefinida: una gota freda al nord d’Àfrica que ens impulsava vents humits del Mediterrani, un front amb aire fred entrant per l’Atlàntic i una configuració abstracta / indecisa a la Península Ibèrica, però amb altes pressions. De fet, la pressió atmosfèrica d’aquest divendres voltava els 1.020 hPa, fet que significa que ens trobàvem més aviat en territori anticiclònic que no pas el de baixes pressions.
Convecció càlida a nivells baixos
La pluja de divendres va ser molt diferent a les clàssiques tempestes de primavera o d’estiu, que es formen gràcies al creixement de núvols molt desenvolupats (cumulunimbus), que poden tenir altures verticals de fins a 8.000 o 10.000 metres. Doncs bé, els núvols d’aquest divendres tenien poc desenvolupament vertical. Segons explica el Servei Meteorològic de Catalunya en una nota de premsa, l’altura màxima assolia els 4.000 o 5.000 metres. Dit d’una altra manera: núvols amb la meitat de desenvolupament vertical han deixat molta més pluja que les clàssiques tempestes de calor.
Així doncs, la convecció càlida és una situació atmosfèrica a nivell local que consisteix en una regió de l’aire amb molta capacitat de crear moviments ascendents i, per tant, inestabilitat. L’adjectiu ‘càlida’ fa referència a una massa d’aire mediterrània més aviat temperada o suau, per això, les temperatures no eren gens fredes i van assolir els 15/16 ºC.
Cisallament de vents a capes baixes just al Vallès
El cisallament és un element que fem servir en meteorologia per pronosticar els ‘llocs’ on es poden formar xàfecs o tempestes. Aquest fenomen consisteix en el ‘xoc’ literal de vents que procedeixen de direccions diferents, de tal manera que es produeixen moviments ascendents de la massa d’aire i condensació en forma de nuvolositat.
Efecte ‘palanca’ de la Serra de Collserola
El factor geogràfic ha estat decisiu per reforçar i mantenir aquestes precipitacions. La serra de Collserola ha jugat un paper cabdal per impulsar uns vents ja humits i saturats d’humitat que procedien des del mar (des del sud-est). Aquesta corrent humida xocava amb Collserola i es produïa un ascens de la massa d’aire, ja saturada de per si, que encara la saturava més amb persistència i continuïtat. Així doncs, l’efecte orogràfic de Collserola explica la intensitat de la pluja en alguns moments per una banda, i la persistència de la precipitació durant moltíssimes hores, per l’altra.
Absència de dinanisme atmosfèric: ruixats estàtics
Precisament, la configuració sinòptica marcada per l’absència de pertorbacions, fronts ni línies d’inestabilitat és un factor clau per entendre la permanència de la pluja en un mateix lloc. A capes mitges i altes no trobàvem un vent dominant que permetés ‘fer moure’ aquesta pluja.
Així doncs, les pluges d’ahir combinarien dues tipologies: convectiva i orogràfica.
Reaccions i reflexions dels meteoròlegs
Les xarxes socials s’han omplert de diferents reaccions i reflexions del ‘món meteorològic’. Aquestes són les aportacions dels meteoròlegs d’aquesta casa als seus comptes del twitter:
El Francesc Mauri, de TV3, demanava disculpes públicament per aquesta previsió, mentre que en Sergi Loras, de TVE Catalunya, afirma que precisament la màgia que fa estimar la professió és aquesta incertesa i impredictibilitat.
Per la seva banda, l’Eliseu Vilaclara, director del Servei Meteorològic de Catalunya apunta que els models encara han de millorar més per incloure fenòmens tan locals.
El que està clar: no es van anunciar aquests aiguats perquè cap dels models donava un fenomen de tal magnitud i tots apuntaven en un pronòstic de pluges dèbils i poc importants.
