Quantes pel·lícules heu vist sobre Nadal en què el paisatge apareix cobert de neu? De ben segur que és un imaginari compartit per moltes persones. És ben sabut que la neu arribi arran de costa a casa nostra no és habitual, i que ho faci coincidint amb el 25 de desembre és insòlit.
Ara bé, encara que als dies de Nadal a Barcelona no domini la neu, què passa a la resta d’Europa? És habitual que el 25 de desembre les capitals europees convisquin amb la neu?
Per contestar aquesta pregunta hem anat a mirar l’arxiu de l’ERA5, la reanàlisi més recent del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini, des del 1950 fins a l’any passat. Hem comptat el nombre de dies de Nadal en què al migdia la reanàlisi indica un gruix de neu a terra superior a 1 centímetre per diverses ciutats: Reykjavík, Oslo, Londres, París, Berlín, Viena, Madrid, Roma i Barcelona.
La neu per Nadal només és habitual al nord d’Europa
Sens dubte, per veure neu el dia de Nadal cal anar al nord del continent europeu. Les capitals de Noruega i d’Islàndia són de les ciutats europees on és més habitual que hi hagi neu a terra el 25 de desembre.
A Oslo hi ha hagut 68 Nadals amb neu al llarg dels darrers 73 anys, és a dir, el 93 %. Una proporció semblant a la de Reykjavík, amb 67 dels 73 dies de Nadal (92 %).
Més neu com més a l’est
A l’Europa central la neu no és tan habitual per Nadal. Tot i això, en capitals com Viena i Berlín de tant en tant hi ha imatges de postal el 25 de desembre. Viena té més números de tenir un Nadal blanc, ja que en el 37 % dels casos la neu hi és present. A Berlín, en canvi, hi ha neu en una mica menys d’un de cada tres dies de Nadal (29 %).
Per contra, tot i trobar-se en una latitud similar, veure París i Londres sota la neu per Nadal és altament infreqüent. Segons l’ERA5 això només ha passat quatre vegades en 73 anys, és a dir, el 5 % dels dies de Nadal.
Lluny de ser una qüestió d’altitud, l’explicació és que a l’est d’Europa la proximitat al gran congelador asiàtic que és Sibèria permet que l’ambient sigui clarament més fred que a la façana atlàntica. En aquest sentit, a l’oest del continent, el corrent del golf que transporta aigua temperada des del golf de Mèxic regula la temperatura i fa que el fred sigui menys accentuat del que seria esperable per la latitud.
Un fet insòlit a la Mediterrània
La presència de neu a la Mediterrània, fora de les zones de muntanya, és un fet poc freqüent. Si hi sumem la condició que coincideixi amb el dia de Nadal, ho fa encara més insòlit.
Al llarg dels últims 73 Nadals només en dos hi ha hagut neu a Madrid, tot i ser la segona capital europea a més altitud (per darrere d’Andorra la Vella). Aquesta tònica es repeteix en altres grans ciutats, com Roma o Barcelona, on tan sols hi ha hagut un dia de Nadal amb neu, en ambdós casos, el del 1962.
25 de desembre del 2010, l’últim Nadal blanc a bona part d’Europa
Per tant, queda clar que fora dels països Escandinaus i d’Islàndia no és freqüent que hi hagi neu per Nadal. Tan és així que cal recular 13 anys per trobar un 25 de desembre amb bona part del centre, el nord i l’est d’Europa nevat.
El Nadal del 2010 va ser l’últim en què bona part del continent es trobava sota una capa de neu. Es podia anar des dels Pirineus fins a Sibèria sense deixar de trepitjar neu en cap moment. A banda dels països nòrdics, la coberta de neu era destacable, de més de 10 cm de gruix, a bona part del centre del continent, fins i tot amb màxims de més de mig metre en zones no gaire elevades.
A Barcelona només el Nadal del 1962 va estar marcat per la neu. Ara bé, pel que fa a Catalunya, hi ha hagut dos dies de desembre més en què la neu ha estat present. L’any 1963 a bona part de l’interior del país n’hi havia força després de la nevada general que s’havia produït entre els dies 14 i 15 de desembre. Aquesta mateixa situació es va repetir l’any 2001.
Cada cop n’hi ha menys
En comparar els resultats de les diverses ciutats per dècades s’observa una evolució generalitzada. Cada vegada els dies de Nadal amb neu són menys freqüents.
Les capitals centreeuropees són les que més han vist minvar el nombre de Nadals blancs al llarg dels més de 70 anys de dades. Viena, i en menor mesura Berlín, han passar dels 5-7 dies durant la dècada dels anys 1950 i 1960 als 1-3 dies de les dècades dels 2000 i 2010.
També a les ciutats del nord del continent s’ha detectat aquest descens, tot i que és més suau. Mentre que durant la segona meitat del segle XX era estrany trobar Nadals sense neu a Reykjavík i a Oslo, des que va començar el segle XXI no és fet tan rar.
En canvi, a les capitals de l’oest i el sud d’Europa no hi ha una tendència clara. La raó és que de per si la neu no és un fenomen gaire habitual i, per tant, només hi ha hagut alguns dies de Nadal puntuals amb neu.
