Barcelona organitza aquests dies el Congrés Nacional d’Arboricultura al CCCB. S’hi reuneixen experts tant nacionals com internacionals al voltant de la figura de l’arbre. En el cas de Barcelona, una de les ciutats europees amb més quantitat d’arbres, al voltant d’uns 250.000, la gestió de l’arbrat és molt rellevant. Per això, durant el congrés s’ha parlat dels principals reptes de futur pel que fa a la seva presència a la ciutat. Entre les diferents propostes, alguns experts apunten que l’actual model d’urbanisme està esgotat i reclamen que cal pensar en l’eliminació dels escocells per assegurar que les arrels dels arbres siguin més fortes i els arbres més resilients.
Eliminació dels escocells
Josep Selga és biòleg i expert en arboricultura urbana i es mostra contundent pel que fa al futur dels arbres a la ciutat. Segons Selga les ciutats han de ser habitables i per això cal que els ciutadans tinguin espai, no només de pas, sinó també d’estada i aquí, l’arbre, hi juga un paper cabdal.
Ens han venut la pel·lícula que un escocell és l’espai per a l’arbre i és una pel·lícula falsa. Un escocell és l’únic espai que no hem pavimentat, és per tant un espai residual”
Segons aquest biòleg l’actual model d’urbanisme està esgotat i els escocells dels arbres han de desaparèixer. “L’actual model d’urbanisme amb el que estem treballant no funciona. Sobretot no funciona perquè no fa habitable el medi urbà. Ens han venut la pel·lícula que un escocell és l’espai per a l’arbre i és una pel·lícula falsa. Un escocell és l’únic espai que no hem pavimentat, és per tant un espai residual. Si pensem que l’arbre s’ha de desenvolupar en aquests espais residuals és que no hem entès res“.
Selga aposta per repensar els carrers per mirar de millorar la resiliència dels arbres: “Ens podríem imaginar que un carrer de Barcelona normal, a part de disposar d’un espai per als vianants i d’un carril per a vehicles de servei o pas, ha de tenir una franja dissenyada per a la natura i per a l’aigua. Les zones d’aparcament podrien convertir-se en un d’aquests eixos verds que ens donarien totes aquestes potencialitats mediambientals. Si bé seria ideal que l’espai per a l’arbrat fos continu, un segment d’uns deu metres, és a dir, de dues places d’aparcament, ja funcionaria”, segons Selga.
L’essencial captació d’aigua
Aquest expert també posa en relleu que les noves zones verdes per als arbres serviran per gestionar més bé les reserves d’aigua a la ciutat, cada cop més necessàries: “Estem en ple canvi climàtic i cada vegada tindrem episodis meteorològics canviants, ens cauran molts litres d’aigua en molt poques hores i això vol dir que hi ha d’haver més espai verd capaç d’assumir aquesta pluviometria que donarà no només vida a les plantes, també recarregarà les reserves freàtiques. És un sistema molt més eficaç que l’actual, que tendeix a malbaratar aquesta aigua a través del clavegueram”.
En aquesta línia s’expressa Izaskun Martí, directora dels serveis tècnics de Parcs i Jardins, que afirma que “hi ha possibilitats, solucions tècniques per millorar l’estat d’aquests arbres. És important centrar-se en el tema de les arrels, el que sustenta l’arbre i per tant aquestes han d’estar en bones condicions. Amb episodis de sequera cada vegada més habituals la disponibilitat d’aigua és important i cal retenir-la, cal que els sòls facin d’esponja i que no es perdi l’aigua. Les plantes i els arbres juguen aquí un paper important. A llarg termini s’està projectant la ciutat amb sistemes de drenatge sostenibles. En episodis forts de tempestes cal controlar l’aigua i que sigui aprofitable. La clau rau a descompactar la ciutat, amb aquestes zones verdes, i que sigui més drenant. Els nostres arbres no només poden dependre del reg amb aigua potable i aquest nou sistema drenant els farà molt més resilients”.
