La dessalinitzadora del Prat de Llobregat és la més gran d’Europa per abastiment urbà. Concretament dona servei a quatre milions i mig d’habitants i pot proporcionar fins a un 24 % del consum d’aigua de Barcelona i els municipis de l’àrea metropolitana. Aquesta instal·lació transforma l’aigua marina en dolça, fet que permet incrementar la disponibilitat d’aigua potable en èpoques de sequera i reduir la dependència dels embassaments. T’expliquem pas a pas com funciona aquesta planta i què és l’osmosi inversa.
La captació de l’aigua
El procés de dessalinització de l’aigua de mar fins que es converteix en apta per al consum es completa en cinc hores, i comença amb la captació. L’aigua del mar es recull a uns dos quilòmetres de la costa, a 30 metres de fondària, i arriba a la planta a través de dues canonades de dos metres de diàmetre i tres quilòmetres, que passa per sota del riu Llobregat.
L’aigua es capta a uns quilòmetres de la planta, i no més a prop, perquè la dessalinitzadora està al costat del delta del Llobregat. Això fa que la salinitat de l’aigua no sigui constant en aquesta zona, i canviï en funció del cabal que hi aboca el riu i els sediments que arrossega.
L’aigua se sotmet a un procés de neteja abans d’arribar al procés d’osmosi inversa, que en separa la sal. En una primera etapa es fa una depuració per flotació, que bàsicament vol dir que s’aconsegueix que la brutícia pugi a la superfície. L’aigua de mar es col·loca en uns tancs i s’injecta aire pel fons i diversos reactius. Tot plegat provoca que la matèria i les impureses surin i així es pugui retirar.
En aquesta etapa, l’aigua també es desinfecta amb diòxid de clor i hipoclorit sòdic.
Filtració oberta i tancada
Tot seguit, el cabal passa per una primera filtració oberta, un conjunt de dues capes de filtres, una de sorra i una altra d’antracita, que retenen les partícules que hi ha a l’aigua. Fins a aquest punt del procés, l’aigua encara conté sal i, per tant, les instal·lacions fan una intensa olor de mar.
Després l’aigua se sotmet a una filtració tancada que es fa a pressió dins d’uns tancs que tenen dues capes filtrants. Hi ha fins a 20 filtres tancats que l’aigua travessa i surt per la part inferior.
Osmosi inversa
El següent pas és el procés d’osmosi inversa, que és el que permet separar-ne la sal. Això es fa en una sala amb un mar de tubs de colors. Aquest procediment requereix una pressió de 70 atmosferes per impulsar l’aigua cap a les membranes filtrants, que només deixen passar l’aigua, però no la sal ni la resta d’elements que encara contingui. Aquests filtres tenen una mida d’una mil·lèsima de micra.
Però abans del consum, l’aigua que surt d’aquest procés necessita ser remineralitzada. Això es realitza amb llits de calcita i amb hidròxid sòdic.
Les salmorres, l’aigua salada que es rebutja
El rendiment és del 45 %, és a dir, de cada 100 litres d’aigua de mar captada, 45 es converteixen en aigua potable i 55 es retornen al mar.
Les salmorres són l’aigua resultant del procés de dessalinització, que tenen una concentració de sal més elevada que l’aigua de mar. Aquest rebuig es fa arribar a través d’una canonada a la depuradora del Prat, que està a tocar de la dessalinitzadora, es barreja l’aigua residual de les dues plantes i s’aboca al mar.
