Sempre que ens trobem a les portes d’una situació meteorològica complicada es parla dels avisos emesos per part del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). De ben segur que els haureu vist diverses vegades, ja sigui al web de l’SMC o quan els mitjans de comunicació mostrem els mapes en què les comarques apareixen pintades de color groc, carbassa o vermell davant d’un episodi de pluges fortes o de ventades intenses, per exemple.
Segons la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, a Catalunya l’SMC és l’encarregat d’assessorar Protecció Civil en matèria de meteorologia. En aquest sentit, elabora avisos de situació meteorològica de perill per diversos meteors en cas que es prevegi la superació d’uns llindars preestablerts, els quals poden provocar incidències. Actualment, s’emeten avisos per pluja (acumulació i intensitat), temperatura extrema (fred i calor), neu, vent i onatge.
A partir del perill per a cada comarca derivat d’un episodi meteorològic, Protecció Civil ho combina amb la vulnerabilitat i, en funció del risc resultant, es procedeix o no a l’activació dels plans d’emergència. Alguns d’aquests plans especials són l’Inuncat, el Neucat, el Ventcat i el Procicat. A més, l’SMC participa dels comitès d’emergència, on es decideix quines actuacions dur a terme al territori, com per exemple el tall de carreteres o possibles evacuacions. N’hem parlat amb Santi Segalà, cap de l’Àrea de Predicció de l’SMC, qui ens ha explicat el paper de l’SMC i de Protecció Civil davant d’una situació meteorològica de perill.
Per a alguns dels meteors, el llindar d’avís no és el mateix arreu de Catalunya. És el cas de la temperatura, la neu i el vent, ja que hi ha algunes comarques que estan avesades a les ventades (per exemple el Montsià amb el mestral o l’Alt Empordà amb la tramuntana) o al fred intens i les nevades (com l’àrea del Pirineu i els sectors elevats), de manera que no tindria sentit avisar per al mateix llindar aquestes zones i Barcelona.
Dues actualitzacions diàries
L’equip de Predicció i Vigilància de l’SMC, que està format per un grup de tècnics que treballen a torns les 24 hores del dia els 365 dies l’any, és l’encarregat d’elaborar els avisos. Un cop els models meteorològics estan actualitzats, al matí i a la tarda, es fa una reunió per analitzar i discutir la predicció i fer, si la situació ho requereix, els avisos. Per tant, els avisos es revisen i s’actualitzen dues vegades al dia.
La unitat territorial que s’utilitza per elaborar els avisos són les comarques, i la finestra temporal són períodes de sis hores. Això vol dir que per cada dia d’avís cal avaluar per a cada comarca i per a cada període de temps quin grau de perill s’ha d’avisar, essent un volum de feina molt notable, com posa de relleu Segalà.
Validació dels avisos després de cada episodi
Un cop acaba un episodi meteorològic per al qual s’ha emès un avís, es duu a terme un procés de validació. Segalà destaca que s’està en una autoavaluació constant per aprendre de cada episodi meteorològic, especialment dels més extrems. S’analitza com d’encertat ha estat l’avís en funció dels registres mesurats per les diverses estacions meteorològiques i en les diverses comarques. D’aquesta manera és possible millorar.
Per altra banda, dins del pla estratègic de l’SMC hi ha un projecte en què s’està treballant per dur a terme una verificació automàtica després de cada episodi i, així, avaluar el grau d’encert dels avisos. Aquest projecte es va presentar a un congrés europeu sobre temps violent celebrat la tardor del 2019 a Polònia.
Preavís, avís, avís d’observació i avís de temps violent: què és què?
Des del Servei Meteorològic de Catalunya s’elaboren quatre tipus d’avisos, en funció de l’horitzó temporal. Quan més enllà de quatre dies s’entreveu que hi pot haver un episodi de temps advers, s’emet un preavís. Serveix per emmarcar la situació meteorològica que s’acosta, però encara no s’arriba al detall d’avisar per comarques.
En segon lloc hi ha els avisos. S’emeten quan s’espera que hi pugui haver una situació meteorològica que pugui superar el llindar d’avís d’alguns dels meteors al llarg dels tres o quatre dies vinents. Aleshores sí que s’especifiquen les comarques que poden ser afectades, amb quina probabilitat i per a quines franges horàries.
L’avís d’observació s’emet quan se supera el llindar d’avís d’un meteor en una comarca que no estava avisada. És un fet que sol anar lligat a les tempestes que, de vegades, són més intenses del que en un principi es podia esperar o afecten una zona que no s’esperava. En qualsevol cas, a banda de constatar que s’ha produït la superació del llindar d’avís, també es fa predicció a molt curt termini, ja que s’indica quines comarques es poden veure afectades les dues hores següents.
Per últim, hi ha els avisos de temps violent. Aquests serveixen per avisar d’uns fenòmens meteorològics molt concrets: pedra de més de dos centímetres de diàmetre, vent fort associat a tempestes, tornados i trombes marines. L’horitzó de predicció és de poca estona, d’entre 30 minuts i dues hores. Es van començar a emetre a finals de la primavera de l’any 2020.
25 anys del primer avís de l’SMC
El primer avís que va emetre l’SMC va ser el juny del 1997. En una primera època, els avisos eren en format text. S’explicitava el meteor pel qual s’avisava, l’evolució temporal de l’episodi i s’indicava quines serien les comarques avisades. Tot i això, no hi havia cap mapa. Va ser anys més tard que es va introduir el mapa i les comarques avisades es pintaven d’un color o un altre en funció de la probabilitat que se superés el llindar d’avís.
El format actual dels avisos es va començar a fer servir el setembre del 2012. Des de llavors, les comarques es pinten seguint un codi de colors semafòric per fer-los el més fàcilment interpretables per al públic general.
Els avisos del temporal Gloria, un cas excepcional
D’episodis meteorològics adversos se n’han viscut de tota mena, a Catalunya. Tot i això, pel que fa a l’elaboració i gestió dels avisos, Santi Segalà destaca el temporal Gloria com un dels casos més rellevants dels darrers anys.
Aquells dies van ser molt intensos. Des del punt de vista d’un predictor operatiu van ser tensos, perquè estaves immers en la feina intentant que els avisos i la predicció fos el més acurat possible.
Segons explica, durant cinc dies l’SMC va estar en contacte permanent i va treballar colze a colze amb el comitè d’emergències per assessorar-lo en la presa de decisions. Unes actuacions que tenien com a objectiu minimitzar els efectes de l’episodi, com per exemple el tall de carreteres, possibles evacuacions o la gestió de l’aigua.
Va ser un temporal molt extens, que va afectar tot el país. A més, va tenir una durada considerable, ja que l’episodi es va allargar durant cinc dies consecutius. Finalment, la simultaneïtat de meteors ho va fer encara més complex. Al mateix temps hi va arribar a haver vigents avisos per intensitat i acumulació de pluja, per neu, per vent i per onatge.
