També s’agreuja de manera preocupant als Pirineus, on la vegetació s’asseca, rius i torrents es troben en estiatge i els embassaments no paren de baixar. Les imatges que il·lustren aquesta notícia comparen l’estat del pantà de la Baells entre el març (51 %) i el nivell actual, a poc més del 41 %.
El pantà de la Baells, un dels pantans que abasteixen d’aigua la regió metropolitana de Barcelona, es troba actualment a un nivell realment baix, tan sols al 42 % de capacitat, un valor que dista molt del 88 % d’ara fa un any.
La Baells, deu punts menys que ara fa quatre mesos
El dia 22 de març la Baells es trobava al 51 % de la seva capacitat. La pluja dels mesos de març i d’abril, juntament amb el desgel, van fer que el pantà s’omplís una mica i que arribés a finals d’abril i principis de maig a superar de poc el 55 % de capacitat.
Des de mitjans de maig, després de la pluja i del desgel, el volum d’aigua d’aquest embassament no ha parat de baixar. Una tendència que han patit d’igual manera la resta de pantans catalans, a causa de l’absència de precipitacions i l’arribada de diversos episodis de calor extrema.
La Baells es troba actualment al 41% de capacitat.
Els pantans de les conques internes, actualment als 46 % de capacitat
Les reserves actuals dels embassaments de les conques internes es troben de mitjana al 46 % de capacitat, lluny del 83 % d’avui fa un any.
Així han canviat els pantans des de mitjans-finals d’abril fins ara:
- Darnius Boadella: 66 % (22/04) // 48 % (22/07)
- Sau: 61 % (22/04) // 47 % (22/07)
- Susqueda: 59 % (22/04) // 49 % (22/07)
- la Baells: 55 % (22/04) //42 % (22/07)
- la Llosa del Cavall: 47 % (22/04) // 36 % (22/07)
- Sant Ponç: 75 % (22/04) // 64 % (22/07)
- Foix: 96 % (22/04) // 75 % (22/07)
Pantans buits, vegetació eixuta
Les imatges comparatives que il·lustren aquesta notícia també permeten veure els canvis que ha experimentat la vegetació des del mes de març. Del paisatge marronós i sec típic de l’hivern, amb les rouredes sense fulles, es va passar al verd ufanós entre mitjans d’abril i finals de maig gràcies als diversos episodis de pluja. La precipitació de la primavera va fer variar poc el nivell del pantà, però, per contra, va fer esclatar la verdor al paisatge.
La darrera imatge corresponent al dia 20 de juliol permet entreveure quelcom preocupant: la presència dels primers colors de “tardor” a les rouredes que envolten el pantà. La manca de les típiques tempestes berguedanes d’estiu estan obligant a molts exemplars de roure, sobretot aquells que tenen menor disponibilitat de sòl, a canviar prematurament el color de les fulles i desprendre-se’n.
Es tracta d’una estratègia que tenen els caducifolis com roures o faigs per tal de poder sobreviure. Els arbres deixen caure les fulles, perquè no poden aguantar el ritme de pèrdua d’aigua pel mecanisme de transpiració. Normalment, si plou, els arbres poden tornar a brotar, tot i que en molts casos no ho fan fins a la primavera següent. La majoria d’exemplars acostumen a sobreviure, tot i que els més dèbils poden arribar a morir.
Les fagedes que envolten el pantà, cap al cantó de la Rodonella i Cercs-Peguera encara es mantenen verdes, tot i que si no plou en breu, probablement es veuran obligades també a desprendre’s prematurament de les fulles.
L’estat de la sequera
Per analitzar el grau de sequera s’utilitza l’índex de precipitació estàndard. Aquest índex permet avaluar el dèficit, o l’excés, de precipitació al territori per a una varietat d’escales temporals. Els intervals més curts —inferiors a nou mesos— són útils per estimar la humitat del sòl, un aspecte rellevant per a boscos, prats i sembrats.
Els intervals més llargs (superiors a 12 mesos) aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassaments.
Agafant l’interval de nou mesos es pot comprovar que la sequera és entre forta i extrema a l’entorn de la Baells i a la capçalera del riu Llobregat.
La calor i la sequera encara ens acompanyaran uns dies més. S’entreveu, però, un descens del termòmetre i el retorn de les tempestes de tarda als Pirineus i el Prepirineu a partir del 28 o 29 de juliol.
