A Barcelona l’estiu és sinònim de manca de pluja, de calor, de calma absoluta, de xafogor i de nits en què costa dormir. Els boscos s’estressen per falta de pluja, els rius tenen estiatge i les hores centrals del dia són sinònim de carrers buits i entorn natural sense cap ànima. Aquesta buidor només la trenca el so estrident i pertorbador de la cigala, que ara està a ple rendiment als boscos catalans
Els cicàlids no tenen “veu”
Aquest tipus d’insectes, més coneguts com a cicàlids, no canten pròpiament dit. Tenen unes bosses d’aire que van inflant-se i buidant-se, i amb el fregament amb les membranes d’aquestes bestioles, emeten aquest so tan estrident. Per tant, no tenen cap sistema propi pel qual directament s’emetin els seus sons. El so resultant del fregament amb aquestes membranes externes es diu estridular. Per tant, tècnicament les cigales no emeten sons, si no que fan estridències.
Les estridències poden passar dels 100 decibels
S’ha de dir que aquests sons piconadors només els emeten els mascles. I no són res més que un reclam per reproduir-se. Les femelles tenen un sentit molt afinat de l’oïda i poden arribar a sentir les estridències a més d’un quilòmetre de distància. I són tan potents que passen dels 90 decibels d’intensitat. Alguns arriben als 110 dB, tant com un avió enlairant-se.
Són ben específics dels boscos mediterranis, per bé que alguns d’aquests insectes també es traslladen a dins de la ciutat, en jardins i arbres ornamentals, sempre ben amagats i confosos amb el to groguenc i ressec de troncs i tiges dels vegetals.
Les cigales ens indiquen la temperatura actual
Aquests bestioles i els sacs d’aire que pugen i baixen són molt susceptibles de les condicions meteorològiques. Així, per sota de 25 graus no solen activar-se, i per tant les cigales no se senten gaire al bosc.
El moment en què engeguen sol ser amb temperatures que van pujant. Així, per sobre de 35 graus el seu cant és molt fort i molt més persistent. Entre 35 i 45 graus és estable, amb una freqüència molt gran d’estridències. Per tant, com més estridents són, la temperatura a l’ombra és d’entre 38 i 40 graus. Si deixen d’emetre sons, és que la temperatura ambiental passa dels 45 o 46 graus o bé que ens han descobert…
Les larves de cigala poden estar 15 anys esperant per cantar a l’estiu
Una peculiaritat dels cicàlids és que els insectes que sentim enguany s’han desclòs després de molts anys en forma de larva. Així, no és gens estrany que hagin estat esperant entre 8 i 15 anys per poder sortir al món i fer les “delícies” del bosc i estiu barcelonins.
Tot aquests anys les larves queden ben amagades a les arrels dels arbres i en llocs més frescos i humits. Quan es desclouen, tiren amunt branques i capçades i comença un altre cicle de reproducció que ens durà una nova fresada de cigales i estridències d’estiu.
Les llagostes, uns altres insectes ben diferents
No s’han de confondre les cigales amb les llagostes, que són les responsables de destrossar milers d’hectàrees de conreu i de fer desaparèixer collites senceres. Tot i tenir un aspecte molt semblant, a casa nostra només se solen veure en petits grups, no pas en plagues.
Són molt més nombroses al Sahel, Xile, l’Argentina i l’interior de la Xina, on formen increïbles colònies de diversos milions per quilòmetre quadrat i que literalment arrasen tots els vegetals que es troben al camí. Hi ha hagut anys en què per fortes pluges al Sahel han arribat al sud d’Espanya.
