Des de fa algunes setmanes, i durant tot l’estiu, diversos equips científics de centres de recerca, universitats i agències meteorològiques i espacials d’arreu del món avaluen al Pla d’Urgell (Lleida) els efectes que una agricultura en un clima semiàrid com el d’aquesta comarca té sobre les diverses variables meteorològiques, i com es poden millorar els models de predicció meteorològica i climàtica en regions similars.
També s’estan avaluant diferents tecnologies d’observació de la Terra capaces de quantificar el consum d’aigua dels conreus i la humitat superficial del sòl.
El Pla d’Urgell, comarca representativa de les regions seimiàrides mediterrànies
El Pla d’Urgell, així com en altres regions semiàrides de la conca mediterrània, l’aigua s’evapora més que en altres zones a causa del regadiu i la diversitat de cultius. Això pot interferir en l’atmosfera i alterar la formació de núvols baixos i, en conseqüència, desajustar les pluges.
Josep Ramon Miró, tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), explica que actualment els models de predicció meteorològica no són del tot precisos en aquestes zones semiàrides. “Cal estudiar amb major detall com interaccionen els diferents usos del sòl amb l’atmosfera i avaluar quin efecte tenen sobre els processos que generen núvols i tempestes d’estiu”.
A més, destaca que actualment no hi ha prou dades que indiquin com cal gestionar el regadiu en aquestes regions en un futur marcat pel canvi climàtic, on els cultius necessitaran més aigua, però n’hi haurà menys de disponible.
Joaquim Bellvert, investigador de l’IRTA, afegeix que també cal avaluar l’efecte que tenen els embassaments i els rius sobre el clima local, i quins seran aquests en un escenari de canvi climàtic.
Joan Girona, delegat institucional de l’IRTA a Lleida i Pirineus destaca que el Pla d’Urgell és una zona de clima semiàrid amb molts tipus diferents de clima i gran diversitat de sistemes de reg. “És l’escenari ideal per millorar els models de predicció climàtica i d’irrigació que ens falten, i extrapolar-los a escala global”.
Finalment, Eliseu Vilaclara, el director del Servei Meteorològic de Catalunya, apunta que el SMC espera obtenir d’aquest projecte una millora del funcionament del seu model de previsió meteorològica d’alta resolució, el WRF.
Com quantificar l’aigua que consumeixen els conreus?
L’aigua que consumeixen els cultius, l’evapotranspiració, i la humitat del sòl es poden quantificar mitjançant l’ajuda d’alguns satèl·lits.
Així doncs, durant aquesta campanya també s’avaluaran diferents tècniques de teledetecció per obtenir informació més precisa i ser encara més eficients en la gestió de l’aigua. La NASA, la SAFIRE i l’ESA sobrevolaran la zona amb avions equipats amb sensors tèrmics i d’altres instruments de precisió per tal d’estimar l’evapotranspiració, la humitat superficial del sòl i la fotosíntesi dels cultius.
Tota aquesta informació s’usarà en futures missions espacials. L’ IRTA, a banda, contribuirà en les validacions fent mesures sobre el terreny i usarà aquestes imatges per validar models existents.
L’estació lisimètrica de l’IRTA, un dels aparells estrella
Per mesurar l’aigua utilitzada pels conreus i per dur a terme altres mesures per a l’estudi s’han instal·lat diversos aparells a les zones de treball del Pla d’Urgell.
Un dels aparells estrella, entre els nombrosos instruments de precisió instal·lats, és l’estació lisimètrica de l’IRTA ubicada a Mollerussa. Es tracta d’un aparell que permet mesurar l’aigua que consumeixen els conreus a través d’un sistema de pesada.
Una missió que s’emmarca dins el projecte LIAISE
Dimarts 20 de juliol s’ha presentat a Mollerussa i Linyola el desplegament dels diversos aparells de mesures meteorològiques i d’observació de la Terra que s’emmarca dins el projecte internacional LIAISE.
La missió està liderada pel Centre Nacional de Recerca Meteorològica (CNRM) i hi participen l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) i el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). A banda, hi participen nombroses entitats del territori, empreses i particulars.
