(ACN) Un estudi del CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), revela que els barris de Barcelona amb rendes per càpita més baixes tenen més verd urbà, perquè tenen més arbres als espais públics i espais enjardinats més petits. El treball també apunta una relació directa entre el verd urbà i la salut, perquè els sectors amb més esperança de vida tenen més vegetació.
Per dur a terme aquest estudi el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la UAB han analitzat gairebé 230.000 arbres de tots els barris de la ciutat i els ha relacionat amb factors socioeconòmics com, per exemple, l’edat, la renda per càpita i l’esperança de vida.
Menys desigualtats i més esperança de vida
“Estem davant d’una estratègia que pot ser eficaç per ajudar a reverdir les ciutats compactes i reduir les desigualtats que es donen habitualment”, ha comentat Josep Padullés, investigador del CREAF i autor principal de l’estudi, que s’ha publicat a la revista ‘Landscape & Urban Planning’. El treball confirma que l’accés als espais verds té nombrosos beneficis per a la salut. El verd urbà, apunta Padullés, redueix els nivells d’estrès, contribueix a promoure l’activitat física, millora els climes locals i redueix la contaminació de l’aire.
Barcelona té set metres quadrats d’espai verd per habitant
Segons l’estudi, Barcelona té uns set metres quadrats d’espai verd per habitant, una dada baixa en comparació amb altres ciutats, però que es compensa amb l’alta densitat d’arbres als carrers (100 arbres de carrer per cada 1.000 habitants aproximadament). Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, la Guineueta i el Poble-sec – Parc de Montjuïc són els barris amb més diversitat d’arbres. Per contra, Sants-Badal, Can Peguera i la Clota són els que tenen menys varietat. Pel que fa al nombre d’arbres, Horta, el Poble-sec – Parc de Montjuïc i Pedralbes ocupen les posicions més altes del rànquing, mentre que Vallvidrera, el Tibidado i les Planes, Vallbona i la Clota se situen en les més baixes.
L’estudi també ha mostrat que aquest verd no es distribueix de manera uniforme. La majoria d’arbres de la ciutat es troben als carrers (67 %), seguits de lluny per l’arbrat de zona (18 %), el de places, rotondes, places, i els parcs (15 %). En aquest sentit, la recerca apunta que la manca d’espai i la forma compacta de les ciutats pot limitar que augmenti el verd urbà. Per això, transformar la xarxa de carrers, per exemple, reduint el nombre de carrils de trànsit privats, pot obrir oportunitats per augmentar la plantació d’arbres i els beneficis que se’n deriven.
