A ningú li passa desapercebut que aquest estiu ha estat, novament, molt calorós. És cert que també sentim que no ha tingut res a veure amb el precedent del 2022, però les dades ens posen a lloc i ens diuen que el 2023 ha estat un estiu excepcionalment càlid a Barcelona i Catalunya.
Només dos precedents pitjors
Gràcies a les dades de l’Observatori Fabra podem saber que l’estiu del 2023 (mesos de juny, juliol i agost) només ha tingut dos precedents més càlids i ben recordats per tothom: el 2003 i el 2023.
| estiu 2003 | 26,7 ºC |
| estiu 2022 | 26,2 ºC |
| estiu 2023 | 25,0 ºC |
| estiu 2009 | 24,6 ºC |
| estiu 2015 | 24,2 ºC |
| mitjana 1914-2023 | 22,3 ºC |
| mitjana 1991-2023 | 23,4 ºC |
Així, sense fer gaire soroll, amb un juny i un agost que han acabat en quarta posició entre els més càlids i un juliol que va acabar desè, s’ha aconseguit un meritori podi entre els estius més càlids, només superat pel 2003 i el 2022. Se supera en més d’un grau i mig la mitjana del període més recent i en gairebé tres graus la mitjana de tota la sèrie.
És, per tant, un estiu que, sense arribar a l’extrem del recentíssim 2022, ha estat de totes totes excepcionalment càlid i que ens ha deixat en aquest punt elevat de la ciutat alguns rècords històrics com el dia més càlid registrat mai a l’Observatori Fabra i la mínima més alta de tota la sèrie centenària, un fet del tot extraordinari.
A la resta de Catalunya, també entre els més càlids
Aquest fet no ha estat exclusiu de Barcelona i, tant és així, que en tot l’àmbit català, el Servei Meteorològic de Catalunya confirma que aquest estiu s’ubica entre els quatre més càlids registrats.
Altres estacions centenàries com és el cas de l‘Observatori de l’Ebre (amb dades des del 1905) només tenen un precedent pitjor, el del recent 2022, i aquest 2023 supera, fins i tot, el del 2003, un fet que posa de manifest l’excepcionalitat d’aquest estiu.
Dos episodis de pluja fan la mitjana a l’Observatori Fabra
La pluja caiguda en dos episodis puntuals ha camuflat una sequera que continua persistent. Si més no, aquests dos episodis (1 de juliol i 21 agost) han servit per complir la mitjana de l’estiu en el cas de l’Observatori Fabra, on han caigut 95 litres (un litre més que la mitjana del període 1991-2020).
Però, malauradament, una flor no fa estiu i aquest fet contrasta amb la manca de pluja gairebé total durant l’estiu de moltes zones del litoral i prelitoral del sud de Barcelona i Tarragona, on amb prou feines ha plogut.
La sequera és molt intensa i els embassaments continuen marcant mínims. Comença la tardor meteorològica, un dels moments en què acostuma a ploure més a casa nostra. Que no ens falli aquesta vegada.
