(ACN) Barcelona disposarà en els propers dies d’una macroestació de control de la qualitat de l’aire, una estructura més gran que les habituals cabines de vigilància de la pol·lució distribuïdes per la ciutat, que incorporarà tecnologia per determinar els anomenats contaminants emergents, no tinguts en compte fins ara en la normativa. Aquest cap de setmana s’ha substituït l’antiga cabina de l’estació de l’Eixample de la Xarxa de Previsió i Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat, situada a la confluència de l’avinguda de Roma i el carrer del Comte d’Urgell, per una estructura de majors dimensions.
Noves dades per estudiar el comportament de la pol·lució
La superestació de l’Eixample, a més de funcionar com a punt de referència de la qualitat de l’aire en els carrers més transitats de la ciutat, aportarà a partir d’ara noves dades que permetran estudiar amb més profunditat l’evolució i comportament de la contaminació, que afecta la salut de les persones, i prendre més mesures per reduir-la.
L’estructura acull els equips que mesuren els nivells de contaminants legislats —diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2), monòxid de carboni (CO), ozó troposfèric (O3), partícules de diàmetre inferior a 10 micres i a 2,5 micres (PM10 i PM2,5), benzè (C6H6), metalls, hidrocarburs aromàtics policíclics(HAPs), i carboni negre— i aquest mateix dilluns s’hi ha afegit els de determinació de partícules ultrafines, els d’especiació química de partícules en temps real, i d’anàlisi de sulfats, nitrats, amoni (NH4), compostos orgànics i metalls.
La gestió d’aquesta gran estació es durà de manera compartida pel Departament d’Acció Climàtica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que s’encarrega de l’anàlisi i de la vigilància dels contaminants regulats a la normativa a la ciutat, i el centre IDAEA-CSIC, que s’encarregarà de vigilar els compostos emergents. Justament la nova directiva europea, que es preveu adoptar el mes de setembre, estableix la creació de superestacions on determinar aquests compostos i l’intercanvi de coneixement per proposar actuacions de millora de la qualitat de l’aire.
10 estacions a Barcelona
A Barcelona hi ha 10 estacions que mesuren la concentració en l’aire dels principals contaminants atmosfèrics: la nova macroestació de l’Eixample i nou més. Les dades que s’obtenen automàticament i al laboratori de l’ASPB proporcionen informació de la qualitat de l’aire en els diferents punts de la ciutat. No mesuren els focus emissors, com els tubs d’escapament dels vehicles, o les xemeneies, sinó que vigilen la concentració de contaminants en l’aire que respiren les persones. Les estacions es col·loquen en llocs representatius de cada tipologia de carrer per poder extrapolar les dades obtingudes en altres àrees amb trama urbana semblant.
D’aquesta manera, les situades en àrees amb un grau d’urbanització elevat i llocs d’influència directa de les emissions dels vehicles s’anomenen estacions urbanes de trànsit (UT) i són les de l’Eixample, Universitat, i Gràcia – Sant Gervasi. Les que no tenen una font clara directa són les estacions de fons urbà, i són les de Palau Reial, Zona Universitària, Sants, Parc de la Ciutadella (Institit Verdaguer), Poblenou i Vall d’Hebron.
