El període que va entre l’1 de setembre i el 31 d’agost de l’any següent és l’anomenat any pluviomètric, que s’utilitza especialment per valorar la situació de la sequera i les reserves hídriques. Aquests dies hem sabut que l’any hidrològic 2022-2023 ha estat el més sec registrat en més de 100 anys a Barcelona. Mai no havia plogut tan poc en aquest període.
La pluja no arriba ni a la meitat del que seria normal
Els 288,5 litres per metre quadrat de pluja caiguda a l’Observatori Fabra en l’anomenat any pluviomètric 2022-2023 (1 setembre del 2022 a 31 d’agost de 2023).
Es tracta de l’any pluviomètric més sec registrat en els 110 anys de dades en aquest punt de la ciutat i el primer any pluviomètric que baixa per sota dels 300 litres, una marca que indica aproximadament la meitat de la pluja que hauria d’haver caigut.
Així, els 288,5 litres constitueixen només un 46,5% de la pluja mitjana en el mateix període però queden encara lluny del període anual més sec registrat mai a l’Observatori Fabra, que és de fa ben pocs mesos.
El període que va de 29 d’abril del 2022 a 28 d’abril del 2023 té el rècord històric de l’Observatori en un període de 365 dies, només amb 216,5 litres, un registre més propi de climes semidesèrtics i que posa de manifest la sequera excepcional que estem patint.
Al pla de Barcelona les dades també mostren aquest comportament del tot anòmal. Sergi Corral, observador meteorològic de Sant Andreu, amb dades des del 2006 ens mostrava també l’excepcionalitat d’aquest any pluviomètric, amb una dada escarransida de només 246,2 litres anuals.
La costa central, la zona 0 de la sequera
SI les dades de Barcelona són escandaloses, encara ho són més alguns registres inèdits d’altres indrets de la costa i el prelitoral de Barcelona, especialment al tram comprès entre el Barcelonès i el Garraf.
De totes destaca Sitges, que en un any no ha arribat ni als 150 litres, xifra que suposa només un 29 % del que seria habitual. Es tracta d’un registre que queda per sota de les mitjanes dels indrets més secs i gairebé desèrtics de la península Ibèrica. Tal com informa el Meteocat, una dada inèdita al conjunt català.
Però tenim altres ciutats que no arriben als 200 litres anuals i moltes més que no arriben al 40 % de la pluja habitual. I això tenint en compte que en alguns casos la pluja dels darrers dies d’agost va ajudar a maquillar una mica aquestes dades.
Només algunes zones puntuals del Pirineu i el prepirineu es pot considerar que l’any pluviomètric s’ha comportat com és habitual, però són comptades excepcions en un context inequívoc de sequera persistent.
