Us imagineu un esport on córrer és per covards? Doncs sí que existeix, i és el wabol (el Walking Footbal). Dos cops per setmana, un grup de persones que tenen a partir de 50 anys es reuneixen per jugar a un esport, on les normes són ben clares: està prohibit córrer, es poden fer tres tocs com a màxim i és estrictament obligatori passar-s’ho bé.
Aquest futbol a càmera lenta va ser idea de dos veterans del Barça: Steve Archibald i Silvio, que coordinen un esport democràtic com pocs: el Wabol no discrimina per edat, sexe, gènere, capacitat o condicions físiques. I pensa en el vessant social més que en l’esport en si.
El Narcís Sala, la casa de la UE Sant Andreu, acull les matinals de wabol: entre setmana entrenaments i els caps de setmana tornejos. És un joc que desmenteix el mite que a certa edat, ja no es pot fer esport.
Tot va començar amb molt poca gent, i des de fa temps el wabol va sumant més i més adeptes. Es fan equips que creen comunitats i d’aquí acaben sorgint grups d’amics. Una xarxa que, des de l’inici, no ha parat de créixer.
Les fronteres tampoc són un problema pel wabol: de Catalunya cap al món. En diverses ocasions i amb els fundadors, els i les jugadores han participats en exhibicions arreu d’Europa, on també es juguen altres tipus de variants.
El wabol ara, té el suport de la medicina. De fet, és un esport que ja es recepta com a tractament mèdic i com a mètode de rehabilitació. Una nova empenta per seguir creixent i un motiu nou per jugar-hi.
Aquest és el wabol: l’esport ideal per a persones que no vulguin deixar de fer exercici ni gaudir del joc amb els seus amics i amigues.
