El Mundial dels Mundials. Sí, l’edició del 1986 és la més recordada
d’entre totes i la culpa la té ell. A Mèxic, Maradona va passar
directament a ser una divinitat futbolística, en guanyar el segon
trofeu per l’Argentina.
Pique, sense accent, va ser la mascota del torneig. Una espècie de
‘chile’ amb bigoti i barret de Mariachi va apadrinar un Mundial
històric per Espanya. Des de l’any 50 no arribaven tan lluny: fins els
quarts de final.
Butragueño va lluir-se amb un pòquer contra Dinamarca als vuitens,
però la crueltat dels penals, va deixar fora el combinat de Miguel
Muñoz.
Com fora va quedar el Brasil, en una nova patacada dels sud-americans.
En aquesta ocasió, la França de Platini va barrar el pas a la
-llavors- ‘tricampiona’ a semifinals.
Una de les figures a Mèxic va ser Gary Lineker. El davanter anglès,
amb 6 gols, va convertir-se en el màxim golejador del torneig, tot i
que el seu país no va passar dels quarts.
I per que? Perquè la tarda del 22 de juny de 1986, Déu va
reencarnar-se en futbolista.
No només això. Maradona, abans d’aquesta obra d’art, havia obert la
llauna amb un gol que té nom propi: «La Mano de D10S»
Amb la confiança d’haver deixat bocabadat el món sencer, l’Argentina
del ‘Pelusa’ i de Bilardo va imposar-se a l’Alemanya Federal a la
finalíssima.
Les dianes del ‘Tata’ Brown i de Jorge Valdano van fer planer el camí
per l’albiceleste, fins que Rummenigge i Völler va posar l’empat al
marcador a falta de 10 minuts pel final.
Maradona no va marcar però va trobar el seu soci Burruchaga per què
fes el gol definitiu. Al Azteca de Ciutat de Mèxic, el ‘10’ va
escriure amb lletres d’or el seu nom a la història del futbol i va
cusir al cor de l’albiceleste, la segona -i fins ara última- estrella.
