Imagineu-vos que som a l’any 1972 i que el Barça depèn de si mateix per guanyar la Lliga. Penúltima jornada, visita a l’Arcángel: el rival, un Còrdova ja descendit.
Fa 51 anys. La cançó del moment era ‘Un beso y una flor’, de Nino Bravo, i al Barça hi jugaven Reina, Rifé, Asensi, Juan Carlos i un incipient Carles Reixach. I aquesta és la història del partit:
El Madrid era líder de la Lliga amb 45 punts, dos més que el Barça. I a la penúltima jornada havia caigut golejat contra l’Atlètic de Madrid. Tot a favor per als blaugrana: si guanyaven a casa d’un Còrdova ja a Segona, es col·locaven líders i amb tot de cara per a l’últim partit:
Les coses, l’any 1972, no eren com ara. Els partit fora de casa, tot i ser el Barça, podien convertir-se en autèntics malsons. I més, amb la sospita de primes per part del Reial Madrid al darrere. Es parlava de 100.000 pessetes, en concret.
No només això. Jugadors com Vicente del Bosque o Fermín jugaven al Còrdova, cedits per l’equip blanc. Precisament Fermín, va ser l’autor de l’únic gol del partit. Un penal, molt discutit per als jugadors del Barça, ja ben entrada la segona meitat.
Fernando Pascual Tejerina, l’àrbitre del partit, no va veure, segons les cròniques de l’època, fins a tres penals a favor dels blaugrana, a més a més, de ser permissiu amb els jugadors locals.
Derrota del Barça, al cap i a la fi, i Lliga pel Madrid. Un record que encara cou a Barcelona:
Ja han passat 51 anys d’aquella tarda de primavera a Còrdova i encara perdura a la memòria aquella Lliga del 1972.
