Quan parlem de la relació del Reial Madrid amb els àrbitres no estem parlant de futbol, estem parlant d’amor. És un amor intens, apassionat, vehement i recíproc, per bé que, com en tota història d’amor, hi ha entrebancs i desencisos que ho fan trontollar tot i posen els amants al límit de la seva sensibilitat. És un amor mig clandestí: no estaria ben vist que els àrbitres es canviessin al mateix vestidor que els jugadors del Reial Madrid, o que s’incorporessin a la pinya d’una abraçada de gol. Però ho sap tothom. Es percep en aquella groga que no se li mostra a Carvajal, en aquella protesta que se li permet a Vinícius, en aquells minuts que s’allarguen fins que el Madrid pot marcar…  Precisament va ser en el final mal xiulat de València que Gil Manzano i el “realísimo” van partir peres. Un malentès que ha ferit la parella. Però no ens confonguem, la reconciliació és imminent i, com és habitual en les repeses amoroses, serà de traca i mocador.