Sensació de muntanya russa d’emocions aquests dies al Regne Unit.
Primer, molta desil·lusió entre els aficionats per un acte que molts consideraven una traïció. Que City, United, Tottenham, Arsenal, Chelsea i Liverpool, els anomenats ‘Big Six’, decidissin tirar pel dret i marxar a la Superlliga europea no va ser gens ben rebut a la Premier League i al país sencer.
Els anglesos són els creadors del futbol, no ho oblidem, que va néixer com l’esport del poble, de la classe obrera i no de les elits. I aquesta fuga dels seus sis millors equips era una punyalada a les seves arrels. A diferència de països com Espanya o Itàlia, per exemple, el repartiment d’ingressos per drets televisius és molt més equitatiu entre rics i pobres.
Sobretot el desencís era de les aficions d’aquests sis amb les seves directives. I el millor exemple va ser el del Chelsea. Les protestes al voltant d’Stanford Bridge van fer començar el Chelsea – Brighton 15 minuts tard.
Mentre protestaven, però, van rebre la notícia que finalment el Chelsea es feia enrere i renunciava a la competició i la protesta es va convertir en celebració.
Després del Chelsea, els altres cinc equips s’hi van sumar. Diuen que una retirada a temps és una victòria, però caldrà veure també l’abast de la decisió inicial dels sis millors equips britànics a participar a la Superlliga Europea. El mal està fet i la seva intenció inicial era clara.
Caldrà estar atents a si els clubs acaben rebent una sanció. De moment, ahir vam saber que el vicepresident executiu del Manchester United, Ed Woodward, deixarà el càrrec durant aquest 2021.
