DANI GIL
Carlos Alcaraz va avançar a tercera ronda de Roland Garros amb més nervis del compte, sorprès a estones per un competitiu Jesper De Jong: 6-3, 6-4, 2-6, 6-2. El seu rival, classificat a través de la fase prèvia, hi va afegir una dosi de suspens en una jornada grisa a París, marcada per les intenses pluges. Malgrat el triomf, el de El Palmar es va endur un avís important, conscient que ha de millorar si vol conquerir el seu tercer Grand Slam.
Una versió terrenal d’Alcaraz li va valdre per apuntar-se el primer set: 6-3. Sense brillantor però amb fermesa, va corregir de seguida el primer break en contra i no va donar pràcticament opcions a De Jong, que tot i competir amb personalitat li va costar respondre a l’hora de restar el joc del seu rival. Alcaraz, cada cop més sòlid amb la dreta, va aprofitar la segona ronda per recuperar sensacions i guanyar recursos sobre la pista.
De Jong, poc conegut pel gran públic, no es va deixar intimidar ni per la Philippe Chatrier ni per un Alcaraz que va haver d’incrementar el nivell per evitar qualsevol tipus d’ensurts. La velocitat de pilota i la fiabilitat des del fons de la pista van ser fonamentals per anar cuinant el triomf a foc lent, sense grans ostentacions. En part perquè es va topar amb un De Jong rebel i voluntariós, convençut de donar guerra a un dels favorits a guanyar Roland Garros.
A l’hora de la veritat, però, el número 3 del món va marcar les diferències. Més cops guanyadors (14 a 10), més punts guanyats al servei (70% contra 57%) i també a la resta (43% contra 30%), dades incontestables per acabar amb un segon parcial més disputat, però que va tornar a apuntar-se Alcaraz: 6-4. El murcià va tancar el puny, va deixar escapar un grit contingut i va marxar a la cadira conscient que gran part de la feina estava feta.
En tot cas l’inici del tercer set no va ser el desitjat. Alcaraz, més confiat, va cedir terreny i va deixar amb vida el tennista holandès després d’encaixar dues ruptures inoportunes. Un escenari adient perquè De Jong despertés a base de cops excel·lents que van anar minimitzant un Alcaraz irreconeixible, desdibuixat i sorprès. Quinze errors no forçats i un percentatge escàs de punts guanyats a la resta el van dur a un inesperat 2-6 en el tercer set.
El partit va ser un intercanvi constant d’emocions entre dos jugadors que van transitar de manera perillosa d’una fase a l’altra. De la confiança als dubtes només hi havia un pas. Alcaraz va desconnectar, va marxar de la Philippe Chatrier, superat pels seus propis errors. Incapaç de connectar bons cops, va donar marge perquè De Jong, amb dues ruptures més, li generés problemes innecessaris. Alcaraz, però, va tornar. Com ho fan tots els grans.
Amb una reacció de caràcter, disposat a no fer cap més concessió al rival, va agafar avantatge en el quart set i va confirmar-ho a través del seu servei. De Jong, ja sense forces, no va poder contrarrestar un Alcaraz que va tancar el partit especialment agressiu, segurament poc conforme amb el rendiment que va oferir tot i classificar-se per a la següent ronda. Un triomf que cal autocrítica, coneixedor que l’exigència només anirà en augment.
