DANI GIL
Carlos Alcaraz torna a semifinals de Roland Garros, només un any després que els nervis s’apoderessin d’ell contra un Djokovic que ahir va haver d’anunciar el seu comiat a París per culpa d’una lesió al genoll. El de El Palmar, en un altre exercici de sobrietat, va desprendre’s de Stefanos Tsitsipas, el seu rival favorit, a qui ha guanyat le sis vegades que s’ha enfrontat. Aquest cop, sense paliatius: 3-6, 6-7 (3-7) i 4-6.
Alcaraz va atropellar Tsitsipas amb un primer set brillant, propi de qui es creu el discurs interioritzat que ha vingut a Roland Garros a ser campió. El 3-6, incontestable, va refermar la fantàstica dreta del murcià, de menys a més des que va arribar a la capital francesa. Concentrat en tot moment, va aprofitar la primera oportunitat per trencar-li el joc a Tsitsipas, penalitzat mentalment per fer tantes concessions.
Des del box d’Alcaraz la confiança era absoluta: “Bé, Charly, bé”, li va transmetre Ferrero, el seu entrenador. Ferm de principi a fi, no va deixar que el grec s’apropés ni agafés temperatura. Tot li funcionava al de El Palmar. La dreta, el revés creuat i les deixades, un afegit al seu excel·lent joc. En front, un Tsitsipas amb la mirada perduda, incapaç de desxifrar un rival que el té totalment tenallat.
Amb un Alcaraz crescut, Tsitsipas va recórrer a l’ajuda aliena, interpel·lant al públic per intentar fer front a la crisi de joc. El segon set, però, va començar també amb una estratosfèrica versió de l’espanyol, fiable al servei fins que el d’Atenes va aconseguir redreçar la situació amb un break inesperat, quan pitjor ho estava passant. Les sensacions, en tot cas, eren millors per un Alcaraz que no va afluixar.
Conscient que Tsitsipas va millorar, Carlitos va haver d’intensificar el seu joc i no baixar la guàrdia. Irremeiablement, el segon set va decidir-se en el tie-break. Resetejar el partit o gairebé entregar-lo, deuria pensar el grec. Alcaraz va decidir encarrilar-lo amb molta personalitat: 6-7 (3-7). El resultat va fer justícia a un segon parcial en què el murcià va sumar més cops guanyadors, més punts al servei i també a la restada.
Emprenyat amb tot i tothom, Tsitsipas va acabar protestant-li a la jutgessa de cadira que Alcaraz allargava massa els crits després de cada cop. Una excusa més per dissimular que estava contra les cordes, a poc per claudicar. Una doble falta letal amb 3-3 en el tercer set va ser la seva sentència. Menys concentrat, sense rebatre-li el servei a Alcaraz, va firmar la seva rendició amb una imatge ben pobra.
Tot el contrari per Alcaraz, que du injectada la competitivitat des que va començar Roland Garros: “Si digués que em conformo amb uns quarts de final seria trist”, va reconèixer a la prèvia del partit. En dues hores i quart es va cruspir Tsitsipas per trobar un lloc a semifinals, l’escenari amb què somiava arribar des de fa un any. L’espera el número u al davant, un Sinner que ve de ser campió a Austràlia. Una final anticipada.
