La primera fase de les obres de la Rambla han deixat al descobert nombroses troballes del passat. Els arqueòlegs han documentat restes d’hàbitats del segle XV i destaquen la presència d’una font i restes de paviment decorat amb rajoles. Tot fa pensar que es tractaria d’una àrea on vivien persones amb alt poder adquisitiu. Segons fonts municipals, les restes s’han trobat a la zona d’obres més propera al monument de Colom.
Troballes a la Rambla del segle XIV al XVIII
Abans d’iniciar-se els treballs ja se sabia que en aquesta part de la Rambla es trobarien restes arqueològiques, però no que abraçarien períodes tan amplis. La muralla més antiga seguia el recorregut de la Rambla actual, de mar a muntanya, i després avançava cap al carrer d’Avinyó. La muralla de mar, més moderna, és la que es va construir paral·lela al litoral i confluïa amb la zona del monument a Colom. Per això, no és cap sorpresa que el passat hi aflori.
A més de les restes d’hàbitats, els treballs també han posat al descobert murs, pilars i paviments de les antigues casernes de Drassanes dels segles XIV i XV a la banda de l’antiga foneria de canons, així com restes de la muralla medieval. Per sobre d’aquestes restes han aparegut més troballes d’altres períodes, com les antigues casernes de Drassanes del segle XVIII i murs del semibaluard del segle XVI.
Documentar, fotografiar i tapar
Els treballs dels arqueòlegs no cessen en aquesta i altres zones d’obres de la ciutat. El protocol de funcionament és que quan es localitza una troballa, es documenta i fotografia. Un cop acabada la tasca arqueològica, les restes trobades es cobreixen i les obres continuen.
