La Catedral de Barcelona ha presentat l’exposició “Tota la cera que crema. Les espelmes a la Catedral en l’edat mitjana”, que explora el comerç, l’ús i la producció de cera entre els segles XIV i XVI. Es pot veure fins al 12 de maig i està dividida en dues parts: una d’entrada lliure a la Casa Almoina i, només els dijous, una visita guiada a l’antiga cambra de la Catedral on s’elaborava la cera per fer-ne candeles.
La mostra, comissariada per Lluís Sales i Carles Vela, il·lustra la importància de la cera d’abella per a diversos usos abans de l’era del plàstic: aïllar els taps dels recipients, encerar draps per protegir llibres, fer motlles… Però l’ús més important era el litúrgic. “Des del segle XIII s’imposa la idea que la litúrgia estigui il·luminada per ciris de cera i no de cap altre material, per bé que la gent il·luminava les llars amb oli o greix animal”, explica Carles Vela.
Un producte de luxe
L’exposició descobreix que es consumia més cera d’abella que la que es produïa, perquè un rusc fa només un quilo de cera de cada cinc que en fa de mel. “Batejos, enterraments, molts actes del cicle vital de qualsevol persona requerien ciris. Els candelers van trobar maneres de reciclar perquè hi hagués cera accessible per al conjunt de la població, però era un bé molt preuat”, afirma el cocomisari.
Lluís Sales ha calculat que Barcelona consumia uns 10.000 quilos de cera a l’any, molta de la qual s’importava del nord d’Àfrica (sobretot del regne de Tremissèn, a l’actual Algèria). A finals del segle XV, segurament per la inflació dels preus, la Catedral de Barcelona va optar per elaborar espelmes i no dependre exclusivament dels candelers de la ciutat, considerats uns artistes de l’època. És per això que la mostra inclou la visita opcional a la cambra on es fabricaven, situada prop del terrat, per blanquejar-les amb la llum del sol.
