"Barcelona 11 de maig de 1914, examen de cal·ligrafia." JOAQUIM MORATÓ, exprofessor de La Salle Bonanova "Era una assignatura important, però també és que tenia la virtualitat de disciplinar també i obligar a dominar el cos." Llibretes de cal·ligrafia centenàries, de quan els alumnes escrivien amb ploma i el tipus de lletra el definia la traça de l'estudiant i no l'ordinador. El Joaquim Morató ho recorda molt bé, perquè ell ha estat alumne i professor de La Salle. I també ha coordinat aquesta exposició amb motiu del 125è aniversari de La Salle Bonanova. L'edifici de l'escola es va construir el 1889, pensat per a 400 alumnes interns de famílies benestants. Però també se'n va destinar una part per fer-hi una escola gratuïta. JOAQUIM MORATÓ, exprofessor de La Salle Bonanova "El rendiment d'aquests col·legis que tenien més possibilitats servien per al manteniment de les altres escoles, no amb diferència de qualitat, no, era diferència de possibilitats, ara xoca això, però en aquell moment era una realitat que donava resultats." El Joaquim explica que l'escola sempre ha tingut una vessant molt pràctica perquè els alumnes en sortissin preparats. JOAQUIM MORATÓ, exprofessor de La Salle Bonanova "Teníem una sala gran on hi havia una oficina com si fos una caixa, com si fos un banc, on hi havia tots els aspectes aquests de funcionament que tenia una caixa o un banc. Per exemple, tenien els diners, simulats, els valors de llavors." El vestíbul de l'escola està inspirat en el monestir de Poblet i alberga una de les joies del centre: aquest planisferi de 1896, que va sobreviure a la Guerra Civil i s'ha mantingut intacte fins ara.
