FERNANDO MUÑOZ, grup d’observació els Selenites “Què té la lluna? Doncs imagino que el que té és que sempre ha estat allà, que sempre ha cridat l’atenció a l’ésser humà.” El Fernando va muntar fa dos anys una cafeteria dedicada a l’espai i la va batejar amb el nom d’un dels mars de la lluna, el Mare Crisium. Al primer mes, ja va aconseguir reunir un grup d’aficionats a l’astronomia. Ara comparteixen telescopis vuit o nou dies després de cada lluna nova, quan van a Can Xiringo a observar el cel. FERNANDO MUÑOZ, grup d’observació els Selenites ”Un cop al mes, com a mínim ho hem fet, de vegades fins i tot dues, si hi ha hagut algun fenomen astronòmic destacat com una superlluna, com una conjunció planetària, com un eclipsi. És veure la cara de satisfacció de la gent que mira per primer cop per un telescopi, fa que aquest dia, després d’una trobada d’aquestes jo marxi orgullós, jo digui ha valgut la pena el dia, per què veus que la gent ho ha gaudit.” Els agrada compartir coneixements i experiències, tant a escoles com a les trobades, sempre obertes i gratuïtes. Les sessions comencen amb l’observació i acaben amb el que anomenen astrofotos. CHESCO CARBONELL, grup d’observació els Selenites “Gràcies a la tècnica de projecció a través de l’ocular fem fotografies de la lluna amb el mòbil de cada persona que vulgui amb gran detall. Podem observar els seus mars, cràters diversos, rajos dels cràters que són les excrecions de materials després de l’impacte.” I amb aquesta tècnica han aconseguit fer fotografies tan espectaculars com aquestes.
La cafeteria Mare Crisium, que porta el nom d’un dels mars de la Lluna, és la base d’operacions del grup. El local està decorat amb imatges relacionades amb l’espai i des d’allà un cop al mes, excepte en casos excepcionals com episodis de superllunes o eclipsis, es fan les crides per trobar-se als jardins propers de Can Xiringoi.
La meteorologia en marca el nombre de participants, però sempre s’hi acaben afegint persones que en aquells moments passaven per allà i han quedat fascinades per la possibilitat d’observar la Lluna, Júpiter o fins i tot Saturn.
Les sessions d’observació tenen dues parts. Primer, la més senzilla, l’observació a través dels telescopis. Després, un expert autodidacte en astrofotografia mostra com fer fotografies de la Lluna a través d’un sistema que aplica al telescopi. D’aquesta manera, tothom que ho vulgui pot endur-se la fotografia de la Lluna d’aquella nit. Per al grup, que s’han batejat com els Selenites, és una gran satisfacció veure la cara de la gent que mira per primera vegada a través del telescopi.
En casos especials, les trobades s’han desplaçat a llocs més agraïts per a l’observació de galàxies i estrelles, com ara a Pontons o altres llocs allunyats de la contaminació lumínica de la ciutat.
