Aquests edificis al carrer de la Riereta són aparentment cases d'habitatges al Raval, però en realitat amaguen un passat important de la història de Barcelona. Formen part del conjunt de fàbriques tèxtils que van irrompre en aquest barri de la ciutat a principis del segle XVIII i ja al XIX van convertir el Raval en un dels principals bressols de la indústria de Barcelona. Passats els anys, molts van caure en l'oblit. Per això ara la ciutat els vol recuperar. De fet, aquí, ja es fan activitats provisionals, i ara el consistori protegirà 38 d'aquests espais. GALA PIN, regidora de Ciutat Vella "Per poder estudiar quin és el grau de catalogació que teníen aquestes cases fàbrica ara hem fet la suspensió de llicència, amb aquesta voluntat insisteixo de preservar la memòria industrial de la ciutat." Alguns exemples d'aquestes fàbriques casa els trobem en aquests edificis aquí en aquest carrer amb la data de 1833 que és quan va obrir aquesta fàbrica textil que de fet agluitina tres espais més, el núumero 18, el 20 i el 22, tres números que sumen 60 perque en una època això va donar peu a que es digués a aquest espai, Can Seixanta, i això va donar peu també a l'expressió de Can Seixanta. Per primer cop entre el segle XVIII i XIX apareix a la ciutat el concepte de casa fàbrica, un espai on es treballava i també es vivia. Alguns exemples d'aquestes cases-fàbrica els trobem als edificis d'aquest carrer, amb la data de 1833, que és quan va obrir aquesta fàbrica tèxtil al Raval. De fet, aglutina tres espais: els números 18, 20 i 22 de Riereta. Sumen 60 i això va donar peu precisament a l'expressió de Can Seixanta. A mitjan segle XIX, però, les coses van canviar. Les revoltes per les difícils condicions laborals dels obrers i la situació d'amuntegament en un Raval empresonat per les muralles medievals va provocar que alguns d'aquests espais s'enderroquessin i que les fàbriques s'estenguessin fora del nucli urbà.
La suspensió de llicències és un pas necessari per estudiar la possible protecció de les cases-fàbrica com a elements industrials d’interès patrimonial -nivell C o B. Actualment 38 edificacions es troben amb el nivell de protecció D i, per tant, es conserven parcialment. L’Ajuntament estudia fer valoracions més detallades d’aquesta quarantena de cases fàbrica per evitar que l’evolució immobiliària esborri un dels nuclis de la industrialització barcelonina.
El model industrial característic del barri del Raval era la casa fàbrica, que combinava l’espai de producció amb la residència per a treballadors, com les colònies industrials fluvials. Algunes d’aquestes construccions s’han anat enderrocant per fer-hi promocions immobiliàries, però d’entrada eren un total de les 59 cases fàbrica que conformaven el teixit industrial del Raval. Algunes es troben protegides, d’altres han experimentat modificacions, i fins i tot algunes ja han estat totalment enderrocades.
A finals del segle XVIII, Barcelona va trobar al Raval -menys urbanitzat que el Gòtic però igualment dins del perímetre de la muralla medieval- una bona localització per donar resposta a la industrialització urbana creixent. Aquest procés d’implantació industrial al barri va començar amb construccions horitzontals o de pavelló, que amb l’auge del vapor al segle XIX van donar pas a edificacions més verticals, amb fàbriques de blocs i pisos.
