“Aquí control Collserola, endavant les novetats, canvi.” “Golf amb la novetat de la pluja, canvi.” Aquest és el moment en què el control central del Parc Natural de Collserola, situat a Vallvidrera, demana informació als vigilants de les set torres de guaita del parc. A aquests punts fixes s'encarreguen de detectar columnes de fum i localitzar-les. Ho explica Joan Capdevila, cap del dispositiu de prevenció d'incendis del Parc de Collserola. JOAN CAPDEVILA, cap del dispositiu de prevenció d'incendis del Parc de Collserola “El guarda que tenim aquí dalt pot parlar directament amb els controls centrals de bombers de Barcelona com de la Generalitat, i donar aquesta informació de primera mà ja. Fa que tinguem mitjanes d'arribada al voltant dels 10 minuts.” Per aconseguir que els bombers arribin ràpid es bàsic tenir les pistes forestals en bones condicions. Al parc hi ha una xarxa de més de 200 quilòmetres i s'encarreguen de fer-ne el manteniment. Joan Capdevila. JOAN CAPDEVILA, cap del dispositiu de prevenció d'incendis del Parc de Collserola “Disposem d'una capacitat d'arranjar-ne de 70 o 80 quilòmetres l'any. Això vol dir que hi ha camins que podem passar una vegada cada dos tres anys, d'aquí a la importància de fer unes bones cunetes, uns bons trencats d'aigua.” El dispositiu de prevenció inclou també la gestió dels 14 punts on els helicòpters poden agafar aigua. Hi ha una bassa cada quilòmetre i mig en punts elevats. Tenen una capacitat de 12 metres cúbics, però es reomplen amb una vàlvula automàtica. JOAN CAPDEVILA, cap del dispositiu de prevenció d'incendis del Parc de Collserola “Com que tenen la capacitat de regenerar aigua a un ritme de 1.000 litres. Per més cadència que hi hagi d'helicòpters passant per aquí nosaltres mantenim el nivell de la bassa”. Al Parc es produeixen, de mitjana, uns 50 incendis per temporada. Enguany, a causa de la sequera, els tècnics avisen que es presenta un començament de campanya complicat.
Al Parc de Collserola es produeixen uns 50 incendis l’any. Per això, el dispositiu de prevenció d’incendis està dissenyat per guanyar en eficiència en la detecció, localització i intervenció davant de qualsevol focus. A Collserola hi ha set torres d’aguait, 200 quilòmetres de pistes forestals que conformen la xarxa de prevenció bàsica i 14 basses d’abastiment d’aigua per a helicòpters. Són recursos que el parc s’encarrega de coordinar i mantenir en bon estat.
Cada migdia, els vigilants de les set torres informen de les novetats del matí al control central, situat a Vallvidrera, a la seu dels Serveis Tècnics del parc. Des d’aquests punts de vigilància fixa es treballa en la detecció de possibles columnes de fum. Els vigilants tenen comunicació directa amb els Bombers de Barcelona i els de la Generalitat. “La primera cosa que fem és mesurar a quants graus des de la torre de referència hi ha la columna de fum en qüestió: cartografiem el punt d’inici”, explica Joan Capdevila, cap del dispositiu de prevenció d’incendis del Parc de Collserola . Un mecanisme bàsic per assegurar una arribada molt ràpida, en menys de 10 minuts, per part dels equips d’extinció.
L’accés a l’origen de l’incendi per part dels bombers ha de ser el més ràpid possible. Però assegurar-ho es complicat. En total hi ha 200 quilòmetres de pistes forestals, molt difícils de controlar. Per això el Parc s’encarrega cada any d’arranjar uns 70 o 80 quilòmetres d’aquestes vies. “Això vol dir que hi ha camins que podem passar una vegada cada dos tres anys, d’aquí ve la importància de fer unes bones cunetes, uns bons trencats d’aigua. Treballem en això cada any”, aclareix Capdevila.
Les basses d’abastiment d’aigua d’helicòpters són un altre punt bàsic del dispositiu de prevenció. N’hi ha una cada quilòmetre i mig, en punts elevats, i tenen una capacitat de 12 metres cúbics. Però disposen d’un sistema de reposició d’aigua de 1.000 litres, precisament la quantitat de líquid que pot carregar un helicòpter cada cop. “Abans hi havia una vàlvula manual, però ara, amb aquest sistema, independentment dels cops que els helicòpters vinguin a carregar, tenim les basses sempre plenes”, apunta Joan Capdevila.
