A finals del segle XIX i fins a mitjan segle XX, s’anomenava plaça de Josepets, amb motiu de l’església del mateix nom. En aquella època la fesonomia de la plaça era molt diferent a l’actual. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “Tot eren cases, era una plaça tancada. Pujava de Gran de Gràcia fins a Josepets, fent un quadrat gran. La banda central estava ocupada per la Masia de Ca l’Alegre, que ja havia patit diversos enderrocaments al llarg dels anys. A la banda que va cap a Torrent de l’Olla hi havia un solar on es posaven ‘caballitos’, es jugava a la petanca.” L’any 1905 va rebre el nom de Fernando Lesseps, el cònsol de França, que havia viscut allà mateix. Es diu que és una plaça de places, ja que en un principi eren places separades fins que als anys 60 es va fer la primera urbanització. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “No hi havia el trànsit que hi ha ara ni molt menys. Mol tranquil•la, amb un estany grandet, feien navegar vaixells, una pista de patins i molt espai per a la gent, per seure.” Després es van fer les reformes de finals del segle XX, amb l’obertura del cinturó i, ja aquest segle, les obres de construcció de la Línia 9. Precisament abans ja havia estat un punt important de les comunicacions de la ciutat. El 1924 es va inaugurar el Gran Metropolità de Barcelona. La línia anava de la plaça de Catalunya a la plaça de Lesseps. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “Li va donar també una mica de vida la barri, perquè les comunicacions entre aquí i Barcelona van ser molt fluides. Va ser un dels detonants també perquè es comencés a fer tota aquesta plaça.” També ha estat una plaça important per a la vida cultural del barri, amb el cinema Roxy el segle passat i ara amb la Biblioteca Jaume Fuster.
La plaça de Lesseps té la seva història lligada a l’església dels Josepets i la masia de Ca l’Alegre. El temple va omplir-la de vida, amb la gent que anava a les celebracions religioses. Per això fa segles es deia plaça de Josepets. I Ca l’Alegre ocupava bona part de la zona que ha acabat sent la plaça, que es va començar a urbanitzar a finals del segle XIX, quan hi va haver l’annexió de Vallcarca a Gràcia. No va ser fins a 1905 quan se li va posar el nom que ha arribat fins als nostres dies, en referència al cònsol de França Fernando Lesseps, que vivia allà mateix.
Una plaça de places
Es diu que la plaça de Lesseps era una plaça de places. On actualment hi ha l’Escola Rius i Taulet, construïda el 1957, hi havia la plaça de la Creu, amb palmeres i una font, que va acabar formant part de la plaça. Just a sota hi havia un altre descampat que formava part de la plaça on s’instal·laven atraccions per als infants i una pista de petanca.
La primera urbanització es va fer a partir de tots aquests espais a mitjan segle XX. Era una plaça molt diferent, tal com explica Carme Cristià, del Taller d’Història de Gràcia: “No hi havia el trànsit que hi ha ara ni molt menys. Molt tranquil·la, amb un estany grandet, feien navegar vaixells, una pista de patins i molt espai per a la gent, per seure.”
Reformes
La segona reforma es va fer cap als anys 70-80, una de les més controvertides, segons Carme Cristià, en què es va voler fer un pas elevat i la plaça va quedar molt separada i mal comunicada. També assegura que amb l’obertura del Cinturó es va perdre molt de comerç i caliu de barri. La nova etapa de reformes va començar a principis d’aquest segle, l’any 2000, amb les obres per a la construcció de la Línia 9 del metro, encara inacabades, i el nou projecte de plaça de l’arquitecte Viaplana. Des de fa uns mesos, la plaça de Lesseps ha perdut de vista les tanques que des de feia anys ocupaven l’espai, en espera que es tronin a reactivar els treballs de la Línia 9. També s’han acabat de fer els arranjaments que demanaven els veïns, amb alguns canvis del projecte de Viaplana.
Punt neuràlgic
Lesseps és una de les places amb més metres quadrats de la ciutat, tot i que distribuïts de manera separada. A més, és un punt neuràlgic, per la seva ubicació entre quatre barris de dos districtes diferents: la Salut, la Vila de Gràcia, Vallcarca i el Putxet i el Farró. Precisament per això, ha estat una zona molt important en l’àmbit de les comunicacions. El 1872 va tenir una de les primeres línies de tramvia. La tracció era de cavalls i a la plaça hi havia les cotxeres. Ja el 1924 s’hi va inaugurar la línia que anava de la plaça Catalunya a la plaça Lesseps, del Gran Metropolità de Barcelona, que va ser el segon metro d’Espanya.
Dels cinemes Roxy a la Biblioteca Lesseps
Al llarg de tots aquests anys la plaça també ha tingut un paper important en la vida cultural dels veïns. El referent més destacable era el cinema Roxy, que era el que tenia més capacitat de tot Gràcia i es diferenciava de les altres sales del districte per fer pel·lícules d’estrena. A més, era l’únic cinema de Vallcarca.
Amb l’última reforma, el 2005, va arribar a la plaça la Biblioteca Jaume Fuster. Tot i que en un principi la proposta no va ser ben rebuda per alguns veïns, que esperaven que s’hi fes un mercat o un gimnàs, segons relata Carme Cristià, al final se n’ha demostrat l’èxit. La Jaume Fuster s’ha convertit en una de les biblioteques més concorregudes de la ciutat i un punt de trobada per als barris del seu entorn.
