Un campanar sense església. És la torre del Rellotge o el campanar de Gràcia que durant 150 anys ha presidit el dia a dia de la vila. Ara, el llibre ‘El campanar de Gràcia. Símbol i testimoni d’una vila’, en recull la seva història. JOSEP MARIA CONTEL, coautor del llibre d'‘El campanar de Gràcia. Símbol i testimoni d’una vila’ “Que fos una publicació que no quedés estrictament en el campanar es va fer i va construir-se tal any... sinó que vam pensar que era bo recollir vivències, anècdotes i coses ocorregudes al voltant del campanar.” Els autors, Eloi Babiano i Josep Maria Contel, han disposat de nou articles que inclouen perspectives i reflexions al voltant del campanar. Les 178 pàgines del llibre mostren alguns episodis poc coneguts, com la creació del Club Excursionista de Gràcia en un banc sota l’ombra del rellotge, o la creació del primer gegantó, Pepitu Campanar, una reproducció de la torre. JOSEP MARIA CONTEL, coautor del llibre ‘El campanar de Gràcia. Símbol i testimoni d’una vila’ “És el que distingeix Gràcia. Josepets, és important perquè és on neix, però el que és el campanar, és aquesta torre civil enmig d’una plaça, que no n’hi ha i que llavors això és el que distingeix.” La revolta de les Quintes és el fet cabdal que converteix el campanar en una icona per a la vila. Per a Josep Maria Contel, és un símbol de revolució i d’inconformitat, una idea que es desprèn d’aquesta publicació que ja es pot trobar a les llibreries
El 8 de desembre de 1864 es va inaugurar aquesta icona que amb el temps s’ha convertit en un element primordial del patrimoni arquitectònic de la Vila de Gràcia. Es tracta d’una torre octogonal de 33,50 metres d’alçària aixecada per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias.
Ara, aquesta història s’ha recollit en un llibre que arriba fins a la commemoració aquest desembre de l’aniversari de la torre. Els autors Eloi Babiano i Josep Maria Contel han disposat de nou articles que ofereixen diferents perspectives del campanar. Hi col·laboren, entre d’altres, Josep Fornés, director del Museu Etnològic de Barcelona, o Vicenç Sanclemente, exdirector de la revista ‘Carrer Gran’. També, escriptors vinculats a la vila com Carla Gràcia, autora de la novel·la ‘Set dies de Gràcia’, o Joan Lafarga, autor del llibre ‘El rellotger de Gràcia’. Aquesta publicació ha volgut anar més enllà de la història de dates i buscar què ha anat passant durant aquests 150 anys a l’ombra del campanar. Per això, s’hi troben alguns fets curiosos com la creació del Club Excursionista de Gràcia en un banc sota el rellotge, o la creació del primer gegantó, Pepitu Campanar, una reproducció de la torre.
El llibre sobre la història d’aquest símbol de Gràcia es pot trobar a les llibreries gracienques La Memòria i Taifa, a Sala Ciutat – Ajuntament de Barcelona i a la llibreria de la Diputació de Barcelona.
