Els veïns de cases barates del Bon Pastor diuen que el seu estil de vida és diferent a altres barris. Fan molta vida al carrer i es basa en relacions socials més properes. LOLI LLOPIS, veïna "Mi abuelo compró la primera televisión del barrio y sacaba la televisión a la puerta y todos los vecinos con la silla a la puerta a ver la televisión." És un dels aspectes que recull aquest llibre. Stefano Portelli va realitzar un treball de camp extens per donar veu als responsables de la transformació d'aquesta part del barri. L'antropòleg també recull les vivències i la lluita social d'alguns veïns enfront amb la decisió de l'Ajuntament d'enderrocar les cases barates. LAURA GARCIA, exveïna "Lo que hicimos fue mantenernos en nuestras viviendas aún cuando todos nuestros vecinos se habían trasladado a los pisos con lo cual retrasamos la construcción de las obras un año y medio aproximadamente." Fotografies, vídeos i monografies evidencien la implicació amb el barri de Stefano Portelli durant més d'una desena d'anys. 'La ciutat horitzontal' vol deixar constància de la identitat d'aquest barri i els seus habitants. RAFAEL FOLCH, tècnic en patrimoni etnològic del Departament de Cultural "Esborrar del mapa, no només físicament el barri, sinó també des d'un punt de vista històric i social aquesta història és perdre la profunditat històrica, social i cultural de la ciutat." La investigació també inclou una anàlisi històrica de l'evolució d'aquest barri des de la seva creació als anys 20 del segle XX fins a 2012.
El 2004 un grup de veïns contraris a la transformació urbanística del barri van crear una entitat veïnal nova. Avis del barri han lluitat des de llavors per endarrerir la desaparició de les cases baixes i això ha generat un conflicte que ha dividit el barri en dos. Aquest moviment social l’ha estudiat des de 2004 Stefano Portelli. Aquest antropòleg italià ha liderat un projecte d’investigació d’àmbit urbà al Bon Pastor des de 2009 amb el suport econòmic del Programa de l’inventari del patrimoni etnològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La subvenció per elaborar el treball va ser de 35.000 euros i la recerca es va allargar durant tres anys, fins a 2012. L’equip d’investigadors l’han format una desena d’antropòlegs, sociòlegs i historiadors. El resultat és el document ‘La ciutat horitzontal’. El llibre s’ha publicat a la col·lecció “Temes d’etnologia de Catalunya” de la Generalitat, un arxiu de patrimoni etnològic.
La investigació s’ha fet a través de materials fotogràfics, audiovisuals i etnogràfics recollits al barri. El treball està dividit en dues parts. La primera recull la història del barri; des dels seus inicis amb la construcció de les cases barates, i repassa l’evolució social i econòmica de l’entorn al llarg del s. XX. La segona part del llibre comença a partir de l’any 2.000, amb l’inici del procés de transformació urbanística i com aquesta reforma motiva l’inici d’un conflicte social. El llibre recull les opinions, sensacions i frustracions dels protagonistes de la història, és a dir, dels veïns del Bon Pastor. Es tracta d’un llibre d’història local que explica com un procés de transformació urbana pot esdevenir en una transformació social i com les relacions socials dels veïns se’n poden veure afectades. En el llibre, el discurs oficial que el Bon Pastor és un barri marginal i degradat que cal renovar contrasta amb l’opinió de part del veïnat que considera que el barri necessita millores però que les cases baixes s’han de mantenir com fins ara, perquè simbolitzen una forma de vida peculiar que cal preservar.
Els autors del llibre expliquen que ‘La ciutat horitzontal’ és un homenatge al barri i als seus habitants. Recull històries i anècdotes de les persones i famílies que han viscut en aquestes cases baixes des dels anys 20 del s. XX. El document serveix també per comprendre la història de la ciutat de Barcelona, ja que mostra la realitat del Bon Pastor i de les cases barates, un tipus d’habitatges i de barri que també han existit en altres indrets de la ciutat.
Stefano Portelli és llicenciat en antropologia social i cultural per la Universitat de Roma, La Sapienza. Des de 2001 ha treballat en projectes d’avaluació antropològica de les polítiques de desenvolupament en àmbits urbans i perifèrics a Sicília, Tunis, Kènia, el Nepal, Cambodja i el Marroc. A Barcelona, Portelli ha estudiat els efectes dels projectes urbanístics i els conflictes socials que han desencadenat en els barris del Poblenou, la Mina i el Bon Pastor. Actualment, Stefano Portelli és estudiant de doctorat al Departament de Planificació Urbanística de la Universitat de Roma i membre fundador del Grup de Treball Perifèries Urbanes de l’Institut Català d’Antropologia i del col·lectiu Repensar Bonpastor.
