Els orígens de l'Escola del Treball es remunten a 1869, amb la creació del primer centre públic i gratuït per a obrers. Es va transformar el 1914 en l'Escola Elemental del Treball, i va arribar a ser una peça clau en el procés d'industrialització de Catalunya. MARCELO GÓMEZ, director de l'Escola del Treball "Per aquestes aules i tallers de l'Escola del Treball han passat al voltant de 180.000 alumnes que han fornit les indústries, els tallers, que han sigut encarregats, que han desenvolupat durant dècades i dècades la indústria catalana. És una escola que ara té 3.300 alumnes. Jo crec que és la més gran de tot l'estat espanyol en referència als estudis postobligatoris i de formació professional. Mai hem tingut problemes de matrícula gràcies al prestigi i al nivell d'estudis que oferim a l'escola. Això és al boca-oïda dels alumnes que funciona molt bé". L'edifici ocupa l'espai de l'antiga fàbrica tèxtil Batlló i Batlló. Encara conserva bona part de l'atractiu modernista. MARCELO GÓMEZ, director de l'Escola del Treball "L'Escola de Treball és una obra d'art. L'arquitecte Joan Rubió i Bellver va fer la remodelació de tot el vestíbul que és una gran obra d'art. Possiblement és molt desconeguda pels barcelonins però és una obra d'art modernista que jo convido a la gent que vingui a fer una ullada. També hi ha la capella modernista de la residència d'estudiants Ramon Llull que també és molt desconeguda i cal visitar-la." Aquests 100 anys, l'escola, la més important de l'estat espanyol del seu àmbit, ha contribuït a formar els treballadors que s'han anat incorporant al procés productiu de la indústria del país.
L’any 1866, la Diputació Provincial de Barcelona va impulsar els ensenyaments tecnicoprofessionals a partir d’un projecte de Ramón Manjarrés. Va començar a funcionar el 1873 amb el nom d’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis. El 1913, Josep Puig i Cadafalch en va plantejar la reestructuració per fundar una escola de primer grau per a obrers, situada a l’antiga fàbrica tèxtil de Can Batlló, es va anomenar Escola Elemental del Treball.
El 1914 es va independitzar de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona i va ser inaugurada per Enric Prat de la Riba. Amb la direcció de Rafael Campalans, el 1922, l’escola va viure un moment àlgid. Hi van fer conferències Albert Einstein, Josep Carner o Rosa Sensat. El 1923 va arribar la dictadura de Primo de Rivera; després, Alfons XIII va visitar l’escola, i durant la Segona República se la va conèixer com la Universitat del Poble. Durant la Guerra Civil i el franquisme, va continuar sent un centre tecnicoprofessional.
Amb l’arribada de la democràcia, l’any 1975, l’escola es va convertir en l’Institut Politècnic de Formació Professional. El 1984 el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va actualitzar el conveni amb la Diputació per fer-se’n càrrec de la part educativa, i des de 1994 totes les competències es van traspassar a la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a l’arquitectura, d’estil modernista, el conjunt industrial havia estat rehabilitat per Lluís Planas i Calvet. Joan Rubió i Bellver el va ampliar i va projectar les naus centrals i el paranimf. Va construir l’edifici d’entrada, que es va integrar en l’estructura del conjunt usant els mateixos materials que en la construcció de la fàbrica. L’edifici disposa d’un vestíbul amb coberta radial i un templet situat al centre i residència d’estudiants de l’Escola Industrial.
