El present 2018 ens està deixant un munt de regals meteorològics. Cert és que va començar amb un gener de rècord pel que fa a la calor, que no augurava bones notícies per a una sequera que arrossegàvem de feia molts mesos.
Però a partir de la darrera setmana del gener tot va canviar. Borrasques i més borrasques, fredorades, nevades abundants a les capçaleres dels rius… i també a Barcelona. Tot un seguit de fenòmens meteorològics que fan que, de moment, aquest any, sigui un dels inicis més plujosos des que es tenen dades en alguns punts, tant a Barcelona com als Pirineus.
De fet, algunes de les estacions meteorològiques situades a alta muntanya superen ja els 1.000 l/m2 de pluja, en poc més de quatre mesos. I com a conseqüència de tot plegat, hi ha hagut un gran increment de les reserves hídriques als embassaments dels rius que tenen el naixement als Pirineus, tant de la conca hidrogràfica de l’Ebre (que té els embassaments en un 82 % de la seva capacitat) com de les conques internes de Catalunya.
En el cas dels rius que abasteixen Barcelona, el sistema Ter-Llobregat ha passat en només tres mesos de tenir un 45 % de les reserves disponibles i una situació de prealerta per sequera, a una situació més que òptima en situar-se en aquest conjunt per damunt del 90 %. De fet, Susqueda, la Baells i Sant Ponç estan en ple tècnic, i s’acosten al 100 % de la seva capacitat total segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, i encara hi ha molta neu per fondre’s.
La pluja d’aquesta primera part de l’any supera amb escreix la mitjana per aquestes dates i suposa també una gran notícia per als boscos tot just abans de començar l’època de l’any més difícil: l’estiu. L’aigua d’aquest mes de maig és un gran regal preventiu per al risc d’incendis.
La nota negativa són, de moment, els petits embassaments de les conques tarragonines. Siurana i Riudecanyes, lluny del règim dels cabals amb aportació de neu i amb unes conques molt més reduïdes, amb prou feines superen el 25 % de la seva capacitat total. Queda clar que hi ha molta feina feta, però encara queden llocs a Catalunya on el fantasma de la sequera no ha marxat.
