L'espai on actualment hi ha els Jardins del Baluard, l'ocupaven, fins als anys 30, els canons i les peces d'artilleria de defensa de la ciutat. Als anys 50 l'Ajuntament, en el procés de reconversió de les drassanes en equipament públic, el va convertir en un jardí. OLGA LÒPEZ, cap de l'Oficina de Projectes del Museu Marítim "A partir dels anys 60 s'obre a l'ús públic amb un calendari irregular. Va haver-hi èpoques en què estava obert al públic de forma continuada i el que fem ara és intentar recuperar aquest ús amb una sèrie d'activitats molt vinculades als usos culturals i de lleure del museu." L'estil del jardí respon als de la Barcelona dels anys 50. El disseny ve marcat per l'arquitectura del baluard. OLGA LÒPEZ, cap de l'Oficina de Projectes del Museu Marítim "Hi ha diferents parts, però una de les més espectaculars és la rampa que dóna accés al jardí. El jardí està elevat, està situat a la part superior del baluard i s'hi accedeix per una rampa que arrenca del nivell del carrer i que és la rampa per on es pujaven i baixaven les peces d'artilleria. És un jardí que pot tenir un aspecte molt assimilable a altres de la Barcelona de la mateixa època, però evidentment té uns elements que el fan excepcional." Actualment el jardí només s'obre al públic de manera puntual, però la voluntat del Museu Marítim és que formi part de l'oferta de l'equipament. De moment han començat a obrir-lo alguns diumenges i la intenció és fer-ho tots els caps de setmana a partir de l'any vinent.
El 6 de juliol de 1953, l’alcalde Antonio Simarro va inaugurar els Jardins del Baluard, en el que havia estat un dels espais de fortificació de la ciutat de Barcelona, el baluard de Santa Madrona. En acabar la Guerra Civil, va finalitzar l’ús militar de les drassanes i va ser aleshores quan l’Ajuntament, en el procés de recuperació de l’edifici, va encarregar el disseny d’un jardí que ocupa tota la part superior de l’espai.
