Vidres trencats, façana ennegrida... És l'edifici annex de l'antiga Caixa de Pensions. Té 15.000 metres quadrats i, tot i que no ho sembli, hi ha gent que hi treballa en oficines situades a la part de darrere. La promotora Nuñez i Navarro el va comprar el 2002 per 25 milions d'euros. La intenció era rehabilitar-lo i convertir-lo en un hotel però, de moment, no hi ha terminis. Just al davant, tampoc no se sap res del futur de l'antic Palau del Cinema. Tancat des de 2001, la finca es va anar deteriorant fins que, fa dos anys, l'Ajuntament va obligar els responsables, el Grup Balañá, a estabilitzar la façana per evitar despreniments. Per política d'empresa, els propietaris eviten donar-ne informació. Més clar, en canvi, és el futur de l'antic edifici del Memorial Democràtic. El govern català el va vendre fa un any i mig per gairebé 12 milions d'euros i en aquest cas està previst que s'hi instal·li un hotel de 4 estrelles superior. El projecte de rehabilitació ja ha començat i l'any que ve podria obrir portes. Més avall, l'històric edifici dels sindicats espera una reforma que no acaba d'arribar. El Ministeri d'Ocupació, el propietari, ha començat els tràmits per rehabilitar-lo i la voluntat és la de licitar les obres abans de l'estiu. Uns treballs que s'allargaran 18 mesos i es faran només en la façana. Per aquí hi passen, per feina, prop de 3.000 persones. DOLORS LLOBET, portaveu de CCOO "A nosaltres ens sembla que és una qüestió bastant vergonyosa perquè és un edifici públic, és un edifici emblemàtic, està al centre de Barcelona i per tant té un impacte a nivell de ciutadania, de turisme. Pensem que és inacceptable." I acabem a l'antiga seu dels Jutjats de Primera Instància, que és propietat de l'Ajuntament des de fa cinc mesos, quan el va adquirir de mans de la Generalitat a canvi de reduir el deute que manté amb el consistori. Infrautilitzat des de 2008 l'edifici només l'ocupa l'Institut Nacional d'Estadística, a les dues primeres plantes. La intenció de l'Ajuntament és convertir-lo en oficines municipals i,en aquest cas, el que s'està fent ara és avaluar quins departaments s'hi podrien traslladar. Massa poca vorera per tant volum de vianants. En això, pràcticament, no hi discrepa ningú. "S'hauria de deixar més espai als vianants i menys als cotxes." ALBERT MESTRES, gerent de Continuarà "No hi ha espai, les voreres tenen un metre i mig. Passen bicicletes, turistes... Aquí a la cantonada dels taxis aparquen en triple fila". No és estrany, per tant, que fa anys que els comerciants parlin de la reforma d'aquesta artèria centenària. Alguns, cansats d'esperar, s'han constituït en una associació per forçar el govern municipal a fer el pas. Avui en dia, diuen, la via està.... XAVIER GONZÁLEZ, Associació de Comerciants de Vila Laietana: "Deshumanitzada. Molt de ciment, poc arbrat, voreres petites. La gent ha de passar de vegades per la calçada perquè no hi caben..." "Quan es va constituir l'associació, el juliol passat, van iniciar una ronda de contactes amb els grups municipals que ara mateix tenen representació a l'Ajuntament. Tots, assegura l'associació, es van comprometre a reformar la Via Laietana durant el proper mandat." No tots els comerciants, però, en són plenament partidaris. En aquest restaurant, diuen, els seria difícil superar un període llarg d'obres. DAVID ALBITAR, restaurador "Para nosotros sería muy malo. Perderíamos una buena cantidad de clientes.(...) Mucha gente que está de paso, de fin de semana..." I en aquesta papereria, un dels establiments més antics del carrer, els preocupa perdre carrils de circulació. ISABEL DEVANT, comerciant "Però és clar com menys carrils més complicat serà l'horari de càrrega i descàrrega i això ens perjudica." No tenen clar, en canvi, que unes voreres més amples suposessin un increment del nombre de clients.

Un dels efectes de la crisi econòmica ha estat l’abandonament o el tancament d’alguns edificis històrics dedicats en altres temps a oficines o a serveis d’empreses diverses. La via Laietana és un dels grans eixos que més ha viscut aquesta circumstància. Allà hi ha, per exemple, l’edifici annex de la Caixa de Pensions, un immoble modernista de 15.000 metres quadrats que la promotora immobiliària Núñez i Navarro va comprar el 2002 per 25 milions d’euros. La intenció era rehabilitar-lo per convertir-lo en un hotel, però a dia d’avui encara no hi ha terminis.

Just al davant, hi ha l’antic Palau del Cinema, que va tancar portes el 2001. Des d’aleshores, la finca es va anar deteriorant fins que, fa dos anys, l’Ajuntament va obligar els responsables, el Grup Balañá a estabilitzar la façana per evitar despreniments. Per política d’empresa, els propietaris eviten donar-ne informació.

Més clar, en canvi, és el futur de l’antic edifici del Memorial Democràtic, situat al número 69 de la via Laietana. Fa un any i mig, el govern de la Generalitat el va vendre per uns 12 milions d’euros a la societat Corporació Qualitat. Té 11 plantes i  8.730 metres quadrats i en aquest cas, està previst que s’hi instal·li un hotel de 4 estrelles superior. El projecte de rehabilitació ja ha començat i l’any que ve podria obrir portes.

Però potser el cas més cridaner és el de l’edifici dels sindicats, al número 16. Una construcció que continua encara esperant una reforma reivindicada des de l’any 2006, quan una barana d’un balcó de l’edifici es va desprendre des de la vuitena planta i va caure a la vorera sense causar ferits. Va ser arran d’això que s’hi va instal·lar la malla protectora. Ara el ministeri ha començat els tràmits per rehabilitar-lo i podria ser que les obres es licitessin abans de l’estiu, malgrat que el sindicat CCOO en desconfia perquè diuen que ja els han dit massa vegades que “les obres estan a punt de començar”. En aquest sentit, la portaveu de CCOO, Dolors Llobet, considera que “és una qüestió bastant vergonyosa perquè és un edifici públic, és un edifici emblemàtic, està al centre de Barcelona i, per tant, té un impacte a nivell de ciutadania, de turisme. Pensem que és inacceptable.”

Finalment, els antics jutjats de primera instància podrien convertir-se a mitjà termini en oficines municipals. L’immoble és propietat de l’Ajuntament des de fa cinc mesos, quan el va adquirir de mans de la Generalitat a canvi de reduir el deute que manté amb el consistori. Valorat en 14,7 milions d’euros, l’edifici està infrautilitzat des de 2008, ja que només l’ocupa l’Institut Nacional d’Estadística a les dues primeres plantes.  Amb una superfície de 10.853 m2, la intenció de l’Ajuntament és convertir-lo en oficines municipals de manera que permeti estalviar uns dos milions d’euros en lloguer. Abans, però, s’haurà de rehabilitar i les reformes tindran un cost d’uns set milions d’euros. De moment, el que s’està fent és avaluar quins departaments s’hi podrien traslladar.

Comparteix a: