Encara queden alguns records del que va ser l'estació Barcelona-Magòria. La va construir Josep Domènech i Estapà, fill de Domènech i Montaner, i es va batejar amb el nom de la ribera que passava pel costat. Es va inaugurar l'any 1912 i va ser tot un esdeveniment. ALBERT TORRAS, historiador “En aquell temps la Bordeta era considerada com el Lepe de Catalunya. Hi havia molts acudits que feien referència a la Bordeta. Tenir estudis a la Bordeta volia dir que no sabies ni un borrall, tenir finques a la Bordeta volia dir que no tenies ni un duro... Per tant, en el moment en què van dir que farien una estació a la Bordeta la gent es va revoltar perquè no sabien quin tipus de persones hi pujarien.” El 1926 va entrar en funcionament l'estació soterrada de plaça d'Espanya. Per allà hi passaven trens elèctrics i de passatgers, de manera que Magòria s'utilitzava només per al transport de mercaderies. ALBERT TORRAS, historiador “Va ser una de les estacions més importants de Barcelona perquè era la línia que comunicava Martorell amb les conques del Llobregat i del Cardener. D'allà, precisament, portaven carbó i potassa per a totes les fàbriques que hi havia al nostre entorn: a la zona de la Gran Via, del port de la Marina...” Amb una excepció. ALBERT TORRAS, historiador “Durant la Guerra Civil hi havia moments en què l'electricitat no funcionava, per tant, els trens no anaven prou bé. I, per tant, hi va haver gent que sortia amb tren des d'aquí i es van tornar a fer servir les màquines de vapor.” El 1976 van tancar l'estació per la crisi industrial i l'edifici va quedar abandonat. Veïns i entitats, però, no van estar d’acord amb aquesta decisió. Després de moltes reivindicacions, l'any 2006 van aconseguir recuperar l'espai com a centre cívic per al barri.
El 29 de desembre de 1912 es va inaugurar l’estació de trens Barcelona-Magòria, de la línia Barcelona-Martorell. Durant els 14 primers anys transportava passatgers amb màquina de vapor, però el 1926 es va especialitzar en el transport de mercaderies. Això va ser conseqüència de la inauguració de l’estació soterrada de la plaça d’Espanya, que funcionava amb trens elèctrics i va absorbir tots els passatgers de la zona.
Era una de les estacions més importants de Barcelona i transportava carbó i potassa per abastir les fàbriques que l’envoltaven. Durant la Guerra Civil va tornar a funcionar com a estació de passatgers pels talls elèctrics habituals. La gent havia d’anar en tren de vapor una altra vegada. Durant els anys 70 la crisi de les indústries es va aguditzar i el 1974 Màgoria va tancar.
L’edifici és obra de Josep Domènech i Estapà i el seu estil està entre el Modernisme i el Noucentisme. Actualment se’n conserva la nau central, se n’ha restaurat la façana i se n’han recuperat alguns elements emblemàtics com un rellotge. L’espai va estar 30 anys abandonat, però gràcies a les reivindicacions de veïns i entitats del barri funciona com a centre cívic des de 2006.
