El nom ja en revela part de la història. El que avui és el recinte de la Maternitat va acollir durant pràcticament un segle la casa provincial de la Maternitat i Expòsits de Barcelona. S'hi va instal·lar el 1884, quan els locals que tenien al Raval van quedar obsolets. FINA SOLÀ, cap de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona “Era un carrer molt estret, amb molt poc sol, no hi havia aigua corrent, no hi havia aire. Era molt tancat, llavors què passava? que els nens es morien.” La Maternitat es va construir sobre el recinte de can Cavaller, quan les Corts era encara un municipi independent de Barcelona. Seguia els corrents higienistes de l'època: els edificis estaven separats i envoltats de jardins. A la part baixa -a tocar de la travessera de les Corts- hi havia els pavellons de Lactància i Desmamats, mentre que a la part superior -i ja entre els anys 20 i 30 del segle XX- es va construir la zona de maternitat, amb un edifici rosa, per a mares solteres, i un de blau, per a les casades. Al recinte també hi havia un edifici per a malalties infeccioses, bugaderia i cuina. Els treballadors s’hi traslladaven per sota terra. “Tot el recinte es connecta mitjançant túnels, llavors, des de les cuines es portava el menjar des de diferents recintes o diferents edificis.” La Maternitat era un espai idoni per posar en pràctica nous sistemes pedagògics i de recerca mèdica. “La Maria Montessori va venir a fer pràctiques d'implantació del seu sistema. El cap de la Maternitat era el Santiago Dexeus, o sigui que ha estat sempre una zona puntera en termes de maternitat.” La Maternitat va anar perdent els seus usos a finals del segle XX, a favor d'altres centres assistencials com les Llars Mundet. Ara, els jardins estan oberts i els edificis són públics i allotgen equipaments i serveis. Informen: ANNA FELIU/ QUERALT GÓMEZ
La nova Maternitat va ser projectada per l’arquitecte Camil Oliveras cap a 1884. Els primers edificis, però, es van construir uns anys més tard: el 1890, el pavelló de Lactància, i un any després el de Desmamats. A poc a poc, es va anar aixecant la resta del recinte, amb els edificis de bugaderia, la cuina i el pavelló de malalties infecciones. A més, cap als anys 20 i 30 del segle XX es van construir els edificis dedicats a la Maternitat: un de rosa per a les solteres i un de blau per a les casades. Els edificis estaven connectats entre si per un entramat de túnels soterrats, que encara es conserven, segons la cap de l’Arxiu de la Diputació, Fina Solà.
Amb el nou edifici, la Casa de la Maternitat i Expòsits va fer un canvi de 180 graus. El recinte seguia els corrents higienistes de l’època, que es decantaven per edificis amplis, amb grans zones enjardines i amb molta llum. Aquestes instal·lacions van convertir la Maternitat en l’espai idoni per dur-hi diversos projectes innovadors, tant en el camp de la medicina com el de la pedagogia.
La Maternitat ha estat sempre un edifici de la Diputació de Barcelona. Cap al final del segle XX va anar perdent els seus usos de manera progressiva. Primer, van anar marxant els nens d’acollida, en bona part arran de la creació de La Casa de la Caridad Ana Gironella de Mundet, més coneguda com les Llars Mundet. El recinte però va conservar durant uns anys l’àrea de maternitat. El 1985 la diputació va aprovar el Pla d’ordenació de la Casa de la Maternitat, que va redissenyar el recinte i el va convertir en un enorme parc urbà i va dedicar els seus edificis a funcions públiques. El Pavelló Blau va concentrar l’atenció hospitalària.
Agraïments: Arxiu General de la Diputació de Barcelona, Joaquim Maria Domínguez, Joan Francès Estorch i Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
