El passeig de Maragall, o el que vindria a ser aproximadament el traçat de l'antic camí d’Horta, ha estat des de l’edat mitjana la principal via de comunicació entre el barri d'Horta i Barcelona. CARME MARTÍN, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada el Pou “El primer camí d’Horta donava moltes giragonses i aquest quan el van fer i hi havia de passar el tramvia no podia ser igual. Per tant, van haver d’aplanar-lo.” El tramvia ho va canviar tot. Si abans els carros passaven per una riera atrotinada, a partir del segle XX els vehicles van començar a transitar per un traçat recte que encara conservava, això sí, els horts i masies. “Fins que no es van unir tots els trams tenien cadascú el seu nom. Vull dir, d’aquí on estem que és els 15, des del seu naixement es va dir nova carretera d’Horta, des de l’altra part que va des de la plaça de Maragall fins al carrer de Freser li van dir una temporada General Martínez Anido.” A l’encreuament del passeig amb l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat el nom de molts comerços recorda els 15, que era la parada on baixaven els hortencs que tornaven amb tramvia des del centre. “Si arribaves fins a Horta valia 20 cèntims i la gent d’Horta per estalviar-se aquests cinc cèntims baixava aquí als 15. Quan el revisor preguntava fins a on? Deien fins als 15 i a aquest punt se li va quedar els 15.” El passeig de Maragall travessa barris de diversos districtes del nord-est de la ciutat. És un eix viari que crea una nova frontera però també és un punt de trobada. “Com si fos una barrera que alhora que els ajunta també els separa. Evidentment quan s’ha de fer alguna cosa que sigui més o menys popular s’ha de fer en aquesta via perquè és la que més gent agrupa.” Així ha estat i probablement així continuí sent en el futur.
L’antic camí d’Horta unia, des de l’edat mitjana, el poble de Sant Joan d’Horta amb la capital. Fins fa poc més de cent anys el traçat coincidia en gran part amb el de la riera d’Horta i, per tant, el pas de les persones i els vehicles era dificultós i pràcticament impossible els dies de pluja. S’hi van anar establint, en masies i cases baixes, els senyors de la ciutat que fugien de la massificació i de les condicions de vida, sovint precàries, de dintre de la muralla. Després, la iniciativa burgesa va propiciar que a principis del segle XX el tramvia arribés al passeig de Maragall, fet que va ser fonamental per dinamitzar l’activitat de la zona.
El passeig de Maragall és un dels pocs camins antics de Barcelona que, curiosament, no es va veure afectat pel pla Cerdà. No passa exactament per on ho feia l’antic camí d’Horta però compleix la mateixa funció. Encara és la via més utilitzada per “baixar d’Horta a Barcelona”, com diuen els hortencs. Ubicat a la frontera de diversos barris dels districtes del nord-est de la ciutat, és un dels principals eixos viaris de la zona i també un punt de trobada on se celebren, per exemple, fires de comerç i actes de les diverses festes majors.
Els Quinze
Hi ha un tram del carrer, a l’encreuament del passeig de Maragall amb l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, que es coneix popularment com els Quinze. De fet, el nom d’alguns comerços de la zona encara hi fa referència. El bitllet per al trajecte de Barcelona fins a Horta costava 20 cèntims però molts hortencs pujaven només fins a aquest punt per estalviar-se’n cinc. Quan hi arribaven el revisor cridava “els quinze” i els que només havien pagat aquesta quantitat havien de baixar. Eren temps difícils i podien fer l’últim tram caminant sense gaires problemes.
