Aquest passatge es troba al mig d’una illa del tramat de l’Eixample, però es va construir molt abans. Es tracta del passatge de Conradí, una relíquia que ha sobreviscut al Pla Cerdà. La via és un vestigi del passat rural del Camp d’en Grassot, per això no segueix la norma. El passatge talla l’illa de cases per la part inferior i no pel mig, com els altres exemples de l’Eixample. NEUS BERGUA, autora del llibre ‘Barcelona 100 passatges’ “Veiem que és anterior a la trama Cerdà, feia forma de ela i s’ha conservat només aquesta banda d’aquí, aquestes casetes, perquè aquest ja és el bloc de pisos que dóna al carrer de Rosselló.” Ara, només queden dempeus 23 números. Durant 9 anys, el número 3 del passatge havia albergat l’Ateneu Popular de l’Eixample, que va ser desallotjat fa gairebé un any i mig. Queda un fuster, alguns habitatges, i un edifici cremat. En l’actualitat, el passatge és un cul de sal. NEUS BERGUA, autora del llibre ‘Barcelona 100 passatges’ “És un passatge molt peculiar de Barcelona, perquè a més a més, és tallat, té dos trams que no és comuniquen, comença al carrer de Sicília, acaba al carrer de Sardenya, estem tocant al carrer de Rosselló, tocant ja al districte de l’Eixample.” En aquest tram, que funciona com un aparcament improvisat, també hi ha la placa del nom. El passatge de Conradí, abans anomenat d’en Peus, li deu el nom al duc alemany Conrad V, Conradí de Sicília. Per aquest carreró hi han sobrevolat diferents plans urbanístics, però de moment no s'hi ha fet cap actuació i encara es conserva la via més antiga de l’Eixample.
El passatge conserva el caràcter rural que havia tingut el barri abans de ser urbanitzat. És per això que el passatge no travessa l’illa de cases per on és habitual. Els passatges creuen les illes de l’Eixample pel mig; en aquest cas, però, ho fa per la part inferior, tocant al carrer del Rosselló. Antigament, havia tingut forma de ela, però ara només se’n conserva la banda de muntanya. Són casetes de planta baixa i primer pis que van fins al número 23. El passatge es va tallar i va quedar dividit en dos trams. A una banda queden els habitatges i l’altra fa les funcions d’aparcament improvisat de com a màxim dos cotxes. En aquest carreró s’hi havia ubicat durant nou anys, al número 3, l’Ateneu Popular de l’Eixample, que va ser desallotjat fa gairebé un any i mig. En l’actualitat hi queden un fuster i alguns habitatges.
El nom del passatge de Conradí, abans anomenat d’en Peus, prové de Conrad V, de la dinastia alemanya Hohenstaufen, duc de Suàbia, rei de Sicília i de Jerusalem. El nom, la ubicació dins de l’illa de cases i que conservi l’arquitectura del Camp d’en Grassot rural fan d’aquesta via un espai molt peculiar.
