L’establiment de Gràcia el va obrir l’avi de la Isabel Estrany el 1907, set anys després del del Gòtic. El pare va seguir amb el negoci fins que va morir el 1974, se’n va ocupar després la mare i uns encarregats, i quan el 1987 hi van robar i els lladres la van buidar per complet, va ser ella qui va agafar-ne les regnes i la va reformar. Amb tot, la botiga s’ha mantingut fidel als orígens i no s’ha tocat pràcticament res dels inicis, ni el rètol de l’entrada, ni l’aparador, ni ja un cop dins, el taulell de fusta presidit per una caixa registradora de 1917 i que ja no funciona, ni la prestatgeria. Conserva també una vitrina modernista de caoba, regal d’un proveïdor francès i un pati que poca gent coneix.
Tot i que es tractava d’una camiseria d’homes, fa temps que s’hi ven roba per a dones, que, de fet, és la que més sortida té. I últimament s’hi ha tornat a fer al taller peces a mida. Aquí, recorda la Isabel, s’hi feien durant la guerra les camises per a l’Exèrcit republicà. “No és ni millor ni pitjor”, assegura, “sinó diferent, però els anys que té compten”. Per poc temps. Al febrer s’acomiadarà per sempre més del carrer més comercial de Gràcia.
