El saló Gran Price va ser un popular centre d’entreteniment entre els anys 30 i 70. Era freqüentat per classes populars i treballadores, no només del barri de Sant Antoni. La sala era circular i tenia un aforament per a gairebé 5.000 persones. TONI OLLER, president de l’Associació pro Teatre Talia Olympia “Era el saló de ball més popular de Barcelona. El 1943 es va celebrar el primer campionat de ball i hi havia més de 15 orquestres, molta gent es va conèixer en aquest espai. És el cas dels meus pares, que es van conèixer en aquest saló.” Era un espai polivalent, on tant es podia fer una missa com un combat de boxa. Fins i tot capellans i boxejadors compartien ring. A més dels combats oficials de boxa, els diumenges s’hi feien matinals de lluita lliure. I també s’hi va organitzar competicions de bàsquet o actes polítics TONI OLLER, president de l’Associació pro Teatre Talia Olympia “Va ser un escenari on va haver-hi grans mítings polítics, sobretot durant de la República, com el POUM. Hi ha d’altres, de la CNT – FAI, també del PSUC, de les dretes. Posteriorment van ser les imatges religioses, les conferències quaresmals, durant els 50 als 70.” La decadència va arribar quan als anys 70 la Federació Espanyola de Boxa va deixar d’organitzar-hi combats. L’especulació urbanística a les acaballes del franquisme va convertir en poc temps el Gran Price en l’edifici de veïns actual.
El Gran Price va aixecar-se sobre la sala de ball la Bohemia Modernista, i es va inaugurar la nit de Cap d’Any de 1934. Era un punt clau de l’entreteniment de les classes populars, pel ball i també per la boxa i les sessions matinals de diumenge de lluita lliure. En aquest espai, avui desaparegut, també s’hi van organitzar actes culturals a finals del franquisme, com el I Festival Popular de Poesia Catalana.
