Era la carretera de Cornellà a Fogars de Montclús i passava per Sant Gervasi, Sarrià i Pedralbes. Projectada a meitat del segle XIX per l'enginyer Melcior de Palau, va trigar més d'un segle en acabar-se. Les obres al passeig de la Bonanova es van avançar per l'interès de Sarrià i Sant Gervasi, i pel pas del tramvia de vapor que venia de Barcelona. JESÚS MESTRE, historiador “La primera transformació que hi ha és que es comencen a construir tota una sèrie de xalets, mansions, torres, de gent de l'alta burgesia de Barcelona.” Aquest tram entre Sant Gervasi i Sarrià era un passeig jardí, però es va fer molt més ampli perquè es pensava en una carretera moderna amb quatre carrils, per on havia de passar el tramvia. Un transport que no va arribar a Sarrià fins a 1880. Tot i això, no va poder fer-ho fins a Pedralbes perquè hi havia unes cases que impedien l'accés. JESÚS MESTRE, historiador “Abans hi havia tota una sèrie de casetes unifamiliars molt petitones.” “Per poder obrir la via el 1905 es van enderrocar.” Posteriorment es van poder posar les línies de tramvies elèctrics fins a Pedralbes. Però un dels problemes bàsics per dur a terme el projecte era la ubicació geogràfica. JESÚS MESTRE, historiador “En estar situats aquí a la falta de Collserola, hi ha moltes rieres, i les rieres aquestes formen barrancs i per tant era molt complicat tenir un camí estable.” JESÚS MESTRE, historiador “Aquest és un pont que va ser complicat de fer perquè s'havia de salvar la Riera Blanca. La Riera Blanca era una de les principals rieres que baixaven de Collserola.” El passeig de la Reina Elisenda, de la Bonanova i Sant Gervasi van constituir un tram d'aquesta carretera que anava de Cornellà a Fogars de Montclús que, juntament amb la travessera de Gràcia, eren les úniques vies que no anaven cap al centre de Barcelona. De fet es podria considerar que va ser la primera ronda de la ciutat.
La carretera que anava de Cornellà a Fogars de Montclús passava pels que ara es coneixen com el passeig de Sant Gervasi, el de la Bonanova i el de la Reina Elisenda. “Va ser un dels grans projectes de la Diputació el segle XIX”, remarca Jesús Mestre, historiador de Barcelona especialitzat en Sarrià i Sant Gervasi. Les obres al passeig de la Bonanova van ser de les primeres a dur-se a terme a causa de l’interès de les viles independents de Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles i pel pas del tramvia de vapor que venia de Barcelona.
“La primera transformació que hi ha és que es comencen a construir al passeig de la Bonanova tota una sèrie de xalets, mansions i torres de gent de l’alta burgesia de Barcelona”, explica Jesús Mestre. Era un passeig jardí que es va fer molt més ampli perquè ja es pensava en una carretera moderna amb quatre carrils, per on havia de passar el tramvia. Mestre recorda que a mitjan segle XIX hi havia un gran interès per fer vies de comunicació noves. “Llavors era un autèntic desastre. De fet, les comunicacions entre Sarrià i Sant Gervasi no passaven pels passejos que hem citat, sinó més amunt, més o menys a l’altura dels Jesuïtes i seguint pel carrer de Quatre Camins, on hi havia un camí d’abast.”
Per completar el projecte es va trigar més d’un segle. De fet, el tramvia va arribar a Sarrià el 1880, però el tram de carretera de Cornellà a Fogars de Montclús comprès entre el passeig de Sant Gervasi, la Bonanova i la Reina Elisenda no es va completar fins a 20 anys després. A Sarrià hi havia unes cases que n’impedien l’accés. “Al costat de l’església de Sant Vicenç hi havia tota una sèrie de casetes unifamiliars que es van haver d’enderrocar per obrir la via el 1905. De seguida es van poder posar les línies de tramvies que arribaven fins a Pedralbes. Aquests ja eren tramvies elèctrics, no de vapor, com l’anterior. Això va ser un avenç molt important perquè la comunicació entre les dues viles va ser molt més fluida”, afegeix Jesús Mestre.
No obstant això, a finals del XIX, com que els dos municipis eren independents, cada població tenia cura del seu tram de carretera i les amplàries no eren les mateixes. “Fins i tot el nom que atorgaven al passeig era diferent. A Sant Gervasi en deien passeig de la Bonanova, i a Sarrià, passeig del bisbe Morgades”, comenta Mestre.
Una de les grans dificultats per completar el projecte de la carretera de Cornellà a Fogars de Montclús en el seu pas per Sant Gervasi i Sarrià era l’orografia. “En estar situats aquí a la falda de Collserola, hi trobem moltes rieres. Les rieres formen barrancs i, per tant, era molt complicat tenir un camí estable. Es van haver de construir ponts, com per exemple, el de la riera de Can Gardenyes, que feia una espècie d’embut enmig de la Bonanova, o el de la Riera Blanca. Aquest últim va ser un cas complicat. La Riera Blanca era una de les principals que baixaven de Collserola.”
Durant molts anys, la carretera de Cornellà a Fogars de Montclús va ser una via important per als vehicles de transport que no anaven a Barcelona, sinó que viatjaven des del Baix Llobregat cap al Vallès. “A més, juntament amb la travessera de Gràcia, aquesta carretera era l’única via que no anava cap al centre de Barcelona i que no era radial. De fet, es podria considerar que va ser la primera ronda de la ciutat”, remarca l’historiador Jesús Mestre.
