La Berta de las Cuevas i la Martina García són dues adolescents dels Castellers de la Vila de Gràcia i de la Colla Jove de Barcelona respectivament. Fins fa poc encara pujaven als poms de dalt i a dosos, però ara han deixat de fer-ho. “Som en un impàs on no pots fer gran cosa” diu la Berta. És un moment complicat, perquè les colles corren el risc de perdre efectius. En Gregori Samper és membre dels Castellers de Barcelona i s’ocupa del vessant pedagògic de l’equip de canalla. Coincideix també a assenyalar la dificultat del moment. Assegura que és un impàs important per treballar el sentiment de colla: “si quan som petits els fem arribar que la colla som tots, aquest impàs és una mica més fàcil. El repte ve a ocupar-lo”, diu.
La Martina creu que cal saber aprofitar també aquest moment: “Jo crec que en part és bo, psicològicament t’hi adaptes i tens més ganes de pujar perquè ho has estat fent sempre i llavors t’esforces més”, afegeix. Tots tres coincideixen a dir que entre els 14 i els 18 anys es produeix un sotrac important que posa a prova el sentiment de colla. En aquest sentit les colles han començat a impulsar projectes d’acompanyament dels adolescents, com el que han engegat aquest any els Castellers de la Vila de Gràcia. “Fem activitats, probablement anirem de colònies… Ja no ets canalla, ja no ets amb els nens de quatre, cinc o sis anys. Aquesta és la manera que la gent no deixi de fer castells i que no et sentis sol”, diu la Berta.
No tot són dificultats, però. “Descobreixes gent de la colla que quan eres canalla no t’hi havies fixat. Està bé ser canalla, però deixar de ser canalla també”, diu la Martina. En Xavier Capdevila creu que el més interessant és que aquest moment serveixi per fer colla: “Deixes de ser la persona més protagonista i més protegida, passes a ser una persona important del conjunt de la colla”. També creu que hi ha molt poques activitats culturals, d’esbarjo, “en què hi hagi una interrelació de generacions diferents com és una colla castellera”.
