“La gent s’impacta de la interactivitat entre els artistes porno i el públic del Bagdad”, afirma la seva propietària, Juani de Lucía, però deixa clar que “el que passa al Bagdad es queda al Bagdad”. La mestressa d’aquest local mític té les coses clares i parla sense pèls a la llengua. “Aquí veiem que s’ha avançat molt i que no hi ha traves, el sexe és per gaudir-lo. Però i ha un lloc per a cada cosa, i una edat“. Aquesta afirmació segueix vigent des dels inicis de la sala, ara fa 47 anys.
El Bagdad és un local històric. Va obrir el 1975, quan “la gent no havia vist un mugró, un pubis, un nu integral, un penis… Tot allò impactava”, relata Juani de Lucía al programa ‘Via 15’. Poc després, ella i el seu marit van decidir anar més enllà: “És el primer lloc on es va poder veure com es practicava sexe en directe de l’estat. Ens remuntem a l’any 1976, tot just després de sortir d’una dictadura”. El públic assistent són homes, més grans de 25 anys, de classe mitjana-alta. També “venen moltes dones amb les seves parelles i participen en l’espectacle en directe davant de la resta de públic“.
La gent s’impacta de la interactivitat entre els artistes porno i el públic del Bagdad
Dels jardins al faquir del Bagdad
El nom de la sala prové de l’antic ball Los Jardines de Bagdad, un lloc “típic i distingit” segons la publicitat de l’època, que havia estat propietat del marit de la Bella Dorita. La famosa reina del Paral·lel va transforma-la anys després en un tablao flamenc, La Bodega del Toro, i Juani de Lucía i el seu marit la hi van comprar per convertir-la en la sala porno que es conserva fins avui, mantenint-ne l’estructura i cert aire mudèjar.
Alguns dels artistes que han passat pel Bagdad hi han deixat molta petja, amb personatges que formen part dels records inesborrables de la història de la sala. “Vam tenir un número d’un faquir que s’allargava el membre, el travessava amb un estilet i s’hi penjava una campana de 30 quilos”, recorda la propietària.
I després de la pandèmia?
“Per a nosaltres és fonamental que hi hagi esdeveniments que atreguin molta gent a Barcelona“, diu Juani de Lucía, i en posa com a exemple un Barça-Madrid, la Fórmula 1, un Saló Nàutic o “un congrés important de metges”. I reconeix que un 40 % de la facturació del local es manté per les fires i congressos que es fan a la ciutat.
Després de 23 mesos tancats a causa del coronavirus, afronten el futur amb una mica de “por i incertesa”. Afirma De Lucía que “afortunadament les 35 persones que estan en plantilla han estat en ERTO” i ella, amb “molt sacrifici, esforç i molts diners, ha pogut mantenir el local”. Va reobrir a finals de febrer del 2022 i “a veure si aconseguim que el Bagdad i Barcelona recuperin allò que havien estat abans d’aquesta maleïda pandèmia”.
