No és cap secret que molts barcelonins han desistit de baixar a Ciutat Vella perquè consideren que és un territori acaparat pels turistes. Creuen, també, que és difícil trobar-hi propostes gastronòmiques que no estiguin orientades al client forà. Però el cert és que, a poc a poc, les coses estan canviant i fent una passejada pels seus carrers empedrats descobrirem que en antics palauets ara hi habiten projectes de restauració que cal tenir en compte.
Un antic bordell que va inspirar Les senyoretes d’Avinyó és avui el restaurant Xeixa
Un d’aquests palauets és la Casa Joan Gabriel. Construït el segle XVIII, durant un temps va funcionar com a bordell i, de fet, està documentat que l’escenari va inspirar Les senyoretes d’Avinyó de Picasso. Des de principis d’any, l’edifici situat al carrer d’Avinyó, 44, i d’en Carabassa, 7, és Xeixa, el restaurant de la Sara, la Txell i la Carlota.
Explica la Sara que van triar el nom perquè és una varietat de blat antiga que es cultivava a les Balears, Catalunya i el País Valencià. Una paraula que per a les tres ànimes del projecte esdevé “la millor manera de parlar de gastronomia arrelada al territori i la tradició”.
Amb la brasa com a fil conductor diuen que volen “recuperar la cuina tradicional i preservar la nostra cultura gastronòmica”. Ho fan amb plats com l’esqueixada de bacallà cuinada com a casa, els cigrons guisats amb pop, botifarra negra i cremós de patata i els calamars a la bruta. I atenció perquè quan s’arriba a les postres hi ha sorpresa perquè cada cop costa més trobar restaurants on es faci crema catalana.
Una recepta del llibre del Sent Soví dona nom al restaurant La Sosenga
La següent proposta ens porta fins al carrer de n’Amargós. És La Sosenga, que pren el nom d’una elaboració medieval del llibre del Sent Soví, receptari del segle XIV escrit en català. Al capdavant del projecte hi ha el Marc Pérez i la Tania Doblas, dos joves emprenedors que fa un parell d’anys van decidir “posar tots els estalvis” per obrir un restaurant al Gòtic. El Marc n’és veí i assegura que des de petit ha jugat pels seus carrers.
Testimoni en primera fila de com ha canviat, explica que amb La Sosenga hi ha també una intenció de retornar al barri un teixit comercial per als veïns: “No hi ha merceries, forns o botigues de queviures, ha anat tancant tot”. Fa uns mesos el Marc i la Tania volien ampliar el projecte amb una casa de vins a granel però l’administració no els ha donat permís per obrir-la: “Els carrers s’omplen de forns amb degustació i negocis de bubble tea i als joves emprenedors només ens posen pals a les rodes. El local en qüestió fa anys que està tancat i buit”.
De moment han desistit i concentren els esforços a La Sosenga. Una casa de menjars de cuina catalana “amb mirada contemporània”. Els preocupa la sostenibilitat i tenir cura dels petits productors, als que mai no s’obliden de mencionar a la carta perquè el comensal sàpiga d’on prové tot el que menja.
Tenen un menú degustació de migdia de dimarts a divendres per 24,50 € amb pa i aigua que varia cada mes. Aquest novembre ofereixen croqueta de carbassa, almadroc i sàlvia, coca de calamar, sobrassada i mel, moniato rostit, mantega d’all torrat, iogurt de nous, magrana i fideus a la cassola mar i muntanya, entre d’altres. Si mengeu a la carta podreu tastar la sosenga de vedella ecològica.
La Palma de Bellafila, un dels reductes en què encara es pot degustar un pijama
Qui també és filla del barri Gòtic és la Judit Giménez. Ara no hi viu, però sí que hi treballa. Primer a la bodega La Palma, que ja té 20 anys de trajectòria, i ara també al restaurant La Palma de Bellafila, al carrer de Bellafila, 5. Porta el restaurant amb l’Albert Rial, amb l’assessorament a la cuina del xef Jordi Parramon. Un cuiner de trajectòria llarga i reputada que el 1999 va aconseguir una estrella Michelin al seu restaurant homònim, a Vic, però que el 2005 va decidir tancar la paradeta.
A La Palma de Bellafila s’hi menja “cuina barcelonina i clàssica”. No hi falten unes bones mandonguilles, un mar i muntanya, bolets, saltat de verdures i albergínia escalivada. I pel que fa a les postres és un dels restaurants on encara es pot degustar el mític pijama. En definitiva, una proposta amb què volen que “fins i tot la gent de la zona alta s’animi a baixar al centre. I ja ho estem aconseguint!”.
La nova etapa del Cafè de l’Acadèmia
L’última parada de la ruta ens porta fins al carrer de Lledó, 1, on ha reobert Cafè de l’Acadèmia ara sota les regnes del Grup San Telmo. El local va obrir el 1987 com a casa de menjars de cuina catalana tradicional. Per la pandèmia va tancar i ara ha ressorgit. S’ubica als baixos d’un altre edifici històric del Gòtic, concretament del segle XV.
A la carta hi ha calamarsons amb mongetes de Santa Pau i botifarra del perol, mandonguilles casolanes amb sípia i macarrons gratinats. I com a sorpresa per als comensals, sobretot per als turistes amants de conèixer i posar a prova les tradicions, s’hi pot beure en porró.
